Carles III va assumir el tron al Regne Unit a una edat molt avançada per la longevitat de la seva mare. La popularitat d’Elisabet II feia pensar que el rei ho tindria difícil per estar a la seva altura, però el monarca ha tingut molts anys per aprendre l’ofici i en el terreny del simbolisme, l’únic per al qual serveix la monarquia, se’n surt prou bé. L’últim exemple, la visita d’estat a França, un bàlsam per al monarca. Carles va arrencar una llarga ovació de la seva visita al Senat, en una intervenció carregada de tòpics, però en la qual va parlar gairebé tota l’estona en francès, la mateixa llengua en què, poc abans, un grup de ciutadans el va aclamar al crit de “Vive le roi”, agraïts pel gest del monarca de no parlar només en anglès, la “lengua común” del món.