Nou capítol del cas de la noia de Portbou, la jove que el 4 de setembre del 1990 va aparèixer misteriosament penjada d’un pi a Portbou i que no es va saber que era l’estudiant italiana Evi Rauter fins al 2022. Ara la fiscalia italiana ha tancat les diligències que va obrir fa 17 mesos perquè no troba cap prova ni cap fil per estirar per mantenir oberta la investigació. Ho va comunicar dijous Marco Mescolini, el cap de la fiscalia de Florència, a Cristina Rauter, que no desisteix de saber què li va passar a la seva germana, que estava amb ella a Florència el 3 de setembre del 1990 i la matinada de l’endemà va aparèixer penjada a Portbou. El fiscal Mescolini ha explicat a Cristina Rauter que, després d’haver estudiat el cas durant 17 mesos, des que es va saber la identitat d’Evi Rauter, el ministeri públic es decanta per pensar que darrere l’escena d’Evi penjada al pi hi pot haver un acte delictiu però que no han trobat les proves o indicis necessaris que es requereixen per tirar endavant la investigació. La fiscalia també ha remarcat a Cristina Rauter les dificultats burocràtiques que comporta el cas, en ser una investigació a cavall entre diversos països, ja que la desaparició va ser a Itàlia, el cos es va trobar a Catalunya i uns testimonis i possibles sospitosos (els nois acampats prop del pi) són austríacs, cosa que dificulta extremadament poder-los interrogar. Sense una autorització expressa de les autoritats judicials d’Àustria, no se’ls pot exigir que declarin en un procediment a Itàlia. La fiscalia, davant la complexitat del cas, fins i tot va consultar amb Il Mostro de Firenze, una unitat especial d’investigació que es va crear arran d’uns assassinats en sèrie de parelles que es van perpetrar a Florència entre el 1968 i el 1985, però aquests especialistes tampoc han pogut aportar cap clau per tirar endavant la investigació.

La fiscalia de Florència va reobrir el cas davant la possibilitat que la mort d’Evi Rauter fos homicida perquè a Itàlia, a diferència d’aquí, els delictes que poden comportar la pena de cadena perpètua, com és el cas dels assassinats, no prescriuen. Però en no trobar indicis per tirar endavant una investigació Mescolini ha hagut d’optar per tancar les diligències. L’arxivament és provisional, de manera que si aparegués un indici o prova nou es podria reobrir el cas i reprendre la investigació. Ara s’ha obert una pàgina de Facebook destinada a intentar aclarir el misteri del cas d’Evi Rauter i s’ha posat una adreça de correu electrònic ([email protected]) perquè si alguna persona té alguna informació que pugui ajudar a esclarir el cas, l’aporti. Cristina Rauter manté l’esperança que algun dia aquesta prova aparegui.

La germana d’Evi Rauter tampoc ha desistit encara de poder recuperar el cos de la noia, que el 2001 uns operaris del cementiri de Figueres van retirar del nínxol on estava dipositat a disposició del jutjat número 1 de Figueres. El lloc on va anar a parar el cadàver és desconegut. Cristina Rauter va demanar al jutjat de Figueres que ordenés recuperar el cos però el jutge li va respondre que aquesta missió ja no és una competència judicial perquè el jutjat ja no té cap diligència oberta (va tancar el cas amb la identificació) i que, en tot cas, ho ha de demanar a l’Ajuntament.