La constitució geològica de la comarca del Maresme és bàsicament de pedra granítica, que en molts indrets a prop de la costa es troba esmicolada formant el que anomenem “sauló”. Les explotacions mineres s’han concentrat, des de fa dècades, als entorns dels boscos d’Argentona, Òrrius i Dosrius per extreure els blocs de granit i obtenir els àrids que es necessiten per a la construcció i per fer obra pública. De la pedrera d’Òrrius, la més antiga que es manté en funcionament, des del 1987, van sortir els blocs de pedra per construir el port de Mataró. Aleshores, per evitar el pas de camions de gran tonatge pel centre del poble, es va obrir una carretera d’accés directe a la collada de Parpers, per on avui encara circulen els camions que arriben a la pedrera. Ja fa anys que en aquesta pedrera als afores del poble no es fan detonacions per treure’n pedra, però sí que es manté l’activitat. Hi arriba pedra d’altres llocs i es treballa per donar forma a molts dels blocs que es traslladen fins a la Sagrada Família. L’explotació té aprovada des del 2006 una ampliació que s’ha anat prorrogant per les al·legacions que van presentar els veïns, perquè topava amb els límits de l’espai d’interès natural de la Conreria-Sant Mateu Céllecs, així com els accessos i la compatibilitat urbanística. Tot i tenir la fiança actualitzada i dipositada, l’empresa que fa l’explotació tenia pendents els treballs de restauració.

L’extracció d’àrids obliga, des del 1981, a restaurar l’entorn afectat per l’activitat un cop finalitza la concessió, que no és per anys sinó fins a completar la superfície autoritzada. En el projecte d’explotació, les empreses han de fer constar una programació de reconstrucció perquè l’orografia del terreny torni a quedar tal com estava a l’inici i dipositar una fiança per assumir-ne el cost.

A Argentona no passa desapercebut l’esvoranc de l’antiga pedrera de la Feu, integrat al paisatge i testimoni del passat miner que va tenir el municipi. Durant anys es va batallar des de l’entitat ecologista Natura perquè es reforestés la pedrera un cop l’empresa va fer suspensió de pagaments quan finalitzava la concessió. Des d’aquesta entitat, critiquen que els diners de la fiança que es va dipositar al seu moment no hagin servit per tirar endavant cap projecte i que s’estigui “naturalitzant” per si mateix amb el pas dels anys.

Pel que fa a la pedrera del Busqué, ubicada entre els termes de Dosrius i Argentona, la Generalitat hi fa el seguiment del pla de reforestació. L’última inspecció es va fer l’any passat i finalment la restauració no es durà a terme amb dipòsit de runes per falta de compatibilitat urbanística i caldrà fer la restauració amb terres netes, tal com es va aprovar inicialment. L’administració ha fet un teleseguiment dels treballs aquest 2023. Els veïns de Dosrius es van oposar al seu dia que la pedrera es restaurés amb les escòries de la incineradora de Mataró. Des del 2007, aquesta pedrera està en procés de restauració i s’està reomplint amb un dipòsit controlat després que el 2016 es comprovessin en el procés de restauració alguns treballs fora de l’àrea.