El president francès, Emmanuel Macron, està disposat a fer “canvis” en l’àmbit institucional per a reconèixer les especificitats de Còrsega si s’aconsegueix un acord amb els nacionalistes de l’illa “dins del marc” legal actual.

Així ho han indicat aquest dimarts fonts de l’Elisi, un dia abans que el cap de l’Estat iniciï el seu quart viatge a Còrsega des de la seva arribada a la Presidència, en el qual pronunciarà un discurs davant l’Assemblea de l’illa.

En aquesta intervenció Macron té previst fixar la seva posició sobre el reconeixement de l’especificitat corsa, després d’un any de diàleg entre el seu ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, i els principals líders nacionalistes, en particular el president de l’Executiu de l’illa, Gilles Simeoni.

La visita del president és molt esperada a Còrsega, on la situació econòmica és difícil i on la violència contra la metròpoli ha guanyat pes en els últims mesos, després de la mort a la presó al març de 2022 del militant Yvan Colonna, un símbol per als nacionalistes, condemnat a cadena perpètua per l’assassinat en 1998 del prefecte (delegat del govern) Claude Érignac.

Els nacionalistes han anat guanyant pes electoral i controlen l’Assemblea i l’Executiu insular.

L’Assemblea regional va aprovar el passat 5 de juliol una resolució que supera algunes de les línies vermelles fixades pel president, com la cooficialitat de la llengua corsa, l’estatut de resident o la preferència en les ocupacions públiques per als habitants de l’illa.

El govern francès reconeix que la insularitat de Còrsega causa alguns desajustaments i està disposat a buscar solucions, però que no comportin la ruptura de la unitat del país, tant referent a la llengua, com a la ciutadania, van assenyalar les fonts.

En el diàleg que mantenen amb els representants de l’illa s’han identificat alguns d’aquests problemes i també enfocaments per a solucionar-los, tant pressupostaris com organitzatius, la qual cosa passa per aclarir bé les competències.

Les fonts reconeixen que alguns d’aquests obstacles estan lligats al marc normatiu i diuen estar disposats a canviar-lo, “dins del raonable”, però no accepten les reivindicacions dels nacionalistes que consideren “allunyades el marc legal”.