El portaveu del grup parlamentari republicà, Gabriel Rufián, que ha fet la seva intervenció íntegrament en català durant el debat d’investidura de Núñez Feijóo al Congrés, ha defensat l’amnistia per als encausats per l’1-O assegurant que “no és el final, sinó el retorn a la política”. Rufián ha afegit que “no es pot fer una amnistia en un conflicte sense una solució per a aquest conflicte: votar. O l’amnistia contempla una sortida perquè catalunya voti el seu estatus polític o servirà de ben poc”.

“Una amnistia pels fets de l’1 d’octubre –ha remarcat el republicà–ha de posar les bases d’un nou 1 d’octubre”, ja que “no parlem només de drets nacionals, sinó de drets universals, i perquè la política no únicament es basa en la glòria, sinó també en el sacrifici”. Rufián ha defensat davant Feijóo, que no li ha volgut respondre, que la solució ha de ser multilateral, “perquè el conflicte és tan enorme que la solució només podrà ser internacional, europea i estatal”. “L’únic unilateral –ha reblat– és pegar la gent en un col·legi electoral”.

“Ni una autonomia es pot imposar a Catalunya amb el 50% en contra, ni tampoc una república es pot proclamar amb el 50% en contra. I això vol dir que tenim molta feina”, ha apuntat el portaveu d’ERC.

Rufián ha continuat assegurant que “els primers beneficiats de l’amnistia serà aquest estat i aquesta democràcia, que no està en destrucció sinó en construcció”. I, a més, ha especificat, “quan arribi la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans no passaran tanta vergonya”.

Després d’indicar a Feijóo que el popular “no està entenent el que està passant” li ha aclarit que per molt que l’aspirant a la presidència de l’Estat repeteixi que ha guanyat les eleccions, no canviarà la realitat: “Vostè no pot governar, perquè això és un sistema representatiu, ni és Pasapalabra, ni es la Champions ni Roland Garros. No guanya ni guanya, sinó qui pot sumar per governar. I vostè no pot”, ha postil·lat.

En el seu habitual to lapidari, Rufián li ha etzibat al líder popular: “Fa 48 hores li van muntar una mani per anar en contra d’unes negociacions que desconeix per a una investidura que encara no ha arribat. Abans ni tan sols de ser present ni futur, vostè ja és passat”.

Rufián ha desafiat Núñez Feijóo a respondre-li “unes quantes preguntes” i que, si ho feia “correctament” a canvi el portaveu d’ERC li prometia el seu vot per investir-lo. Entre altres qüestions, li ha demanat si es faria càrrec d’un vaixell carregat de petroli accidentat davant la costa, o si identificaria correctament les víctimes d’un accident d’un avió militar, o si investigaria un atemptat gihadista en lloc de falsejar-ne l’autoria, fent al·lusió velada, respectivament, al Prestige, al Yak-42 o l’atemptat de l’11-M. També li ha preguntat si en cas que el 70% d’una comunitat autònoma volgués votar el seu estatus polític, ho reconeixerà o “espiarà, manipularà i pegarà i empresonarà ciutadans”, en clara referència a l’1-O.

Rufián li ha retret a l’aspirant a president que “en aquesta investidura només li donen suport els seus... fins que la senyora Ayuso vulgui. Només Vox, i és normal, perquè vénen o acabaran al seu partit”.

Fent esment de polítics com Felipe González o Alfonso Guerra, Rufián també li ha recordat a Feijóo que “només el recolzen socialistes rebotats que estan tot el dia cal al sol”, i s’ha preguntat “¿com és possible que amb aquest to d’home d’estat només rebi el suport de reaccionaris, trànsfugues, rebotats, egòlatres, masclistes i cunyats?”, a qui “molesten més les orelleres de la traducció simultània que no pas la presència de guàrdies civils al Congrés”

El portaveu d’ERC ha aprofitat per llançar alguns dards a altres formacions. En primer lloc, als socialistes, davant dels quals ha subratllat que ara negocien “perquè no tenen pla B”. També ha agraït que a Catalunya ara “no es reparteixen carnets de puresa per negociar” i ha recordat que ERC “s’ha trencat la cara” perquè hi hagi negociació: “Benvinguts –ha ironitzat en clara al·lusió a Junts– els que ara s’apropien de lluites passades que mai van defensar; el problema no era no negociar, sinó que no negociàvem tots”.