Infraestructures
Tres dècades de retard
Ja han començat les obres del vial que ha de connectar l’A-2 i la C-32 i que millorarà el trànsit a la sortida de Sant Boi
El nus del Llobregat estava previst per al 1992, però hi ha hagut entrebancs de tot tipus, inclosa la fallida d’una constructora
La gran transformació urbanística que va viure Barcelona amb els Jocs Olímpics va incloure la millora de la mobilitat amb vehicle privat gràcies a la construcció de les rondes i del nus de la Trinitat. Però hi havia un segon nus previst al sud de Barcelona, al Baix Llobregat, que no es va arribar a fer i que ha quedat encallat durant els darrers 31 anys. El procés que havia de culminar amb un vial per connectar l’A-2 i la C-32 a l’altura de Sant Boi ha estat ple de retards i entrebancs que han castigat especialment els conductors provinents d’aquesta població. Afronten cues interminables quan intenten sortir per la població des de la C-245, passant per la rotonda de la Parellada, per incorporar-se a les vies ràpides. El vial previst inicialment es va transformar en una rotonda incapaç d’absorbir en hores punta el trànsit per la barreja de circulació urbana amb la d’autopista. Fins al punt que és habitual trigar 20 minuts per recórrer 1.000 metres.
Ara sembla que, per fi, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha reprès les obres que han de posar fi al greuge viari que viu aquesta zona del Baix Llobregat. “Estem molt contents perquè es desencalla una obra que estava prevista per al 1992”, valora, a tall de resum, l’alcaldessa de Sant Boi, la socialista Lluïsa Moret. L’evidència més visible de la represa dels treballs de l’anomenat nus del Llobregat és l’enderrocament que ja s’ha fet de les columnes que durant anys s’han erigit al costat de la C-245 i que havien de suportar una carretera més elevada del que serà finalment.
El projecte suposa una inversió de 65,8 milions d’euros i preveu la construcció de 2,26 quilòmetres d’una nova autovia, la B-25, per “optimitzar les connexions de les infraestructures del Baix Llobregat”, segons el ministeri. Aquesta nova carretera actuarà com a variant de la C-245, la via comarcal que uneix Castelldefels amb Cornellà passant per Sant Boi. Això implicarà retirar de l’interior de Sant Boi prop de 35.000 vehicles diaris.
Ja han començat les obres entre la ronda Litoral i l’autopista C-32, i a banda de la connexió de l’A-2 amb la C-32, s’executaran altres millores. S’actuarà al nus de Sant Boi-Cornellà per incloure la nova B-25, cosa que permetrà una millor connexió entre la C-32, la C-245, la BV-2002 –connecta Sant Boi amb Sant Vicenç dels Horts– i les vies urbanes de Sant Boi. Al nus de Cornellà es duplicarà el ramal ara existent, cosa que ampliarà la capacitat. També s’actuarà en el nus que connecta el nord de Sant Boi amb la BV-2002, així com en el punt que comunica el polígon industrial de les Salines, al sud de la ciutat, amb la C-32. L’actuació a la connexió de la C-32 i la C-31 permetrà nombrosos moviments locals, segons el ministeri, que assenyala també millores en les connexions dels polígons industrials del Prat amb les carreteres. El projecte es completa amb un carril bici de 750 metres de llarg entre la depuradora de Sant Joan Despí i el carrer Mossèn Pere Tarrés, a Sant Boi. En principi les obres haurien de durar dos anys.
Retallades pressupostàries
La B-25 connectarà l’A-2 amb la C-32 sense haver de passar per l’actual rotonda, segons destaca l’alcaldessa de Sant Boi. “Serà un punt de connexió entre infraestructures de gran afluència que millorarà la sortida de Sant Boi i la seva connexió amb el Baix Llobregat”, assenyala Moret, que subratlla que, tanmateix, “no es tracta d’una infraestructura local sinó de país”, ja que els beneficis en la mobilitat privada superaran els límits santboians.
Per què el projecte ha estat encallat durant tres dècades? “Ha passat de tot. S’han arribat a iniciar les obres i s’han hagut d’aturar per retallades pressupostàries” coincidint amb la crisi econòmica, diu Moret. El 2015 les obres en marxa van quedar paralitzades perquè l’empresa constructora, Isolux Corsán, va entrar en concurs de creditors. Els treballs van quedar en suspens mentre la situació es resolia judicialment. Fins que l’empresa no va satisfer el deute amb treballadors i proveïdors i l’expedient no va quedar resolt el ministeri no va poder rescindir el contracte. Es va haver de treure el projecte novament a concurs, però el temps transcorregut va obligar a refer-lo. “Entre el 1992 i l’actualitat han canviat moltes coses pel que fa a la normativa i la seguretat”, explica Moret, i per això s’havia de modificar el projecte.
El nou equip d’enginyers del ministeri va veure la possibilitat de millorar l’impacte sobre l’entorn respecte del projecte inicial, cosa que ha desembocat en la desaparició de les voluminoses columnes que durant anys han donat a la zona una inquietant imatge de projecte inacabat. Aquestes estructures, símbol de la paralització de les obres, van desaparèixer al mes d’agost.
El que havia de ser un carril elevat a través d’un pont sobre la C-245 es transformarà en un vial que passarà sota l’actual carretera comarcal, que s’elevarà lleugerament. L’impacte visual serà, doncs, menor. També es preveu que l’afectació en el trànsit serà més reduïda, ja que els treballs no implicaran tallar totalment al trànsit la carretera que comunica Sant Boi amb Sant Vicenç dels Horts.
També la incorporació del carril bici contribuirà a fer de la nova variant una via més integrada en el seu entorn. “Hi haurà una millora pel que fa a l’impacte de la nova carretera en el territori”, destaca l’alcaldessa de Sant Boi. Quan concloguin els 20 mesos previstos per a aquestes obres arribarà el torn de la desaparició de la Parellada, aquesta estructura que l’anterior alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, va qualificar com “una rotonda terrorífica” per les congestions de trànsit.
La represa de les obres ha coincidit amb el fet que l’exalcaldessa de Gavà i companya de files de Moret, Raquel Sánchez, sigui l’actual ministra. L’alcaldessa de Sant Boi no atribueix a aquesta coincidència el fet que per fi s’hagi desencallat l’obra. “Era un procés que ja estava en marxa”, assegura. Però sí que afirma que “la receptivitat” que han trobat en “l’equip impulsor” ha permès “reprendre la transformació de la façana de la ciutat”.