No és tot el que demanaven els nacionalistes, majoritaris a l’illa, però finalment Emmanuel Macron, com a president francès, s’ha decidit a tirar endavant una autonomia real a Còrsega. Serà inscrivint un article específic a la Constitució francesa que permeti, entre altres coses, l’ensenyança del cors a les escoles públiques i decidir sobre temes clau de la seva insularitat, com ara impostos en les inversions immobiliàries externes. Així ho va anunciar ahir Macron en un discurs a l’Assemblea d’Ajaccio, davant d’un president de l’executiu de l’illa, Gilles Simeoni, que espera mantenir l’equilibri entre reclamacions d’una major sobirania i un llarg procés que s’obre ara i que encara podria descarrilar a París.

“Tinguem l’audàcia de construir una autonomia per a Còrsega a la República”, va esperonar Macron, abans d’afegir que aquesta “no serà una autonomia contra l’Estat, ni una autonomia sense l’Estat, sinó una autonomia per a Còrsega i dins de la República”. És a dir, una autonomia a la francesa, però que tampoc no existeix en cap altre territori de l’Estat excepte els d’ultramar.

Per això, el president es mostra “favorable al fet que l’especificitat de la comunitat insular corsa sigui reconeguda en la Constitució amb un article propi: la d’una comunitat insular, històrica, lingüística i cultural”. I, per aquest motiu, també desitja que la llengua corsa “s’ensenyi millor i es trobi en el cor de la vida de cada cors”, tot desplegant “un servei públic en l’ensenyament en favor del bilingüisme”.

D’altra banda, a més de la competència fiscal en temes immobiliaris per evitar l’especulació en una illa turística com aquesta, Macron també es mostra favorable a “estudiar la possibilitat per a la col·lectivitat corsa de definir normes en matèries i competències transferides”; això sí, “sota el control del Consell d’Estat i del Consell Constitucional”. Per arribar aquí, el president francès dona ara sis mesos a les forces polítiques corses per consensuar un text, també amb els no nacionalistes, perquè d’acord amb el govern serveixi com a “text constitucional i orgànic” i se sotmeti a consulta a Còrsega. Paral·lelament, la revisió constitucional s’ha d’aprovar a l’Assemblea i el Senat de París en les seves tres cinquenes parts. Una cosa que encara no està assegurada.

S’haurà d’encarregar d’aquest procés Simeoni, d’acord amb el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, amb qui ja negocia des de fa més d’un any. Precedint en la paraula Macron, el líder cors va afirmar que ha arribat el moment “d’obrir el camí de l’esperança de la pau”. “Doneu el senyal, feu que es pugui començar en bones condicions la segona fase de procés”, va dir Simeoni al president amb el desig que Còrsega pugui “reescriure’s de manera natural i tranquil·la en el seu destí, que és francès, mediterrani i europeu”. Una posició pragmàtica, que es posarà a prova en qüestió de mesos.