Alberto Núñez Feijóo no volia ser Inés Arrimadas, que després de guanyar les eleccions al Parlament del 2017 va marxar a Madrid sense fer una investidura fallida, i des d’ahir ja no ho és gràcies a la investidura que el rei Felip VI li va concedir sense tenir els vots i que ell ha utilitzat com a escut per blindar-se internament al PP com a líder. “Amnistia, sí o no? Jo dic no. Referèndum sí o no? Jo dic no. Pugi a la tribuna”, va dir Feijóo tot desafiant amb els ulls Pedro Sánchez, que li aguantava la mirada sense moure cap múscul de la cara. Passat el torn de Feijóo, que va repetir els 172 vots a favor (PP, Vox, UPN i CC) i va rebre un no menys dels previstos, 177, per l’error d’Eduard Pujol (Junts) de dir sí i que fos considerat nul enmig d’una batussa a la mesa del Congrés, ara és el torn del president en funcions, que confia en una investidura d’èxit el 17 o el 24 d’octubre a canvi de l’amnistia i que no perd l’optimisme tot i el xoc amb ERC i Junts per les al·lusions al referèndum, segons indiquen fonts de La Moncloa.

Tan aviat com el marcador del Congrés va acreditar el fracàs anunciat de Feijóo, també en la segona votació per majoria simple (més sís que nos) 48 hores després de la primera, la presidenta de la cambra, Francina Armengol, va acudir a La Zarzuela per comunicar al rei Felip VI la fallida del seu aspirant. Amb la data límit del 27 de novembre per tenir èxit o hi haurà noves eleccions el 14 de gener, el rei fa noves consultes i rebrà els líders dels partits dilluns i dimarts amb el hàndicap que ERC, Junts i EH Bildu no hi van i deixen el monarca en un angle cec de la política i sense la informació de qui té els vots decisius.

Sense escoltar in situ Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts), ha de ser Sánchez qui traslladi l’opció d’acord i el president en funcions assumeix que el seu moment ha arribat per encaixar la investidura en una de les dues setmanes que hi ha netes entre la desfilada militar del 12 d’octubre i la visita de la princesa Elionor al Congrés per jurar la Constitució en assolir la majoria d’edat. El xoc amb ERC i Junts per incloure el dret a decidir en la negociació i la seva rèplica en forma de comunicat del PSOE i del PSC s’han d’emmarcar en el context de les tibantors pròpies d’una negociació d’alt nivell, segons fonts negociadores. “Tothom té clar quin és el perímetre de la negociació i el que en queda fora”, assenyalen fonts properes a Sánchez. En públic, però, el líder del PSC, Salvador Illa, exhibia per primer cop que no tenen por de la repetició electoral. “Per aquest camí no anirem enlloc. I si s’ha de tornar a anar a eleccions, doncs anirem a eleccions i que la ciutadania triï”, va dir Illa en declaracions a RAC1.

En el fragor del debat, però, Teresa Jordà (ERC) va donar la rèplica a Feijóo amb al·lusions a Sánchez i va liderar el referèndum. “Treballem per un país sense límits, perquè volem que la nostra gent visqui millor. Així que, una vegada assolida l’amnistia, és el moment d’obrir una nova fase de negociació i fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar”, va afirmar Jordà. I amb Feijóo, després de reiterar-li el vot en contra per evitar “les polítiques d’extermini lingüístic i el neofranquisme” aplicat al País Valencià i les Balears, es va permetre ironitzar amb mordacitat fent veure al líder gallec que ell seria el gran beneficiat de la independència. “Si Catalunya s’independitza, vostè podria ser president d’Espanya... Sempre amb el permís d’Ayuso, és clar”, va dir Jordà. I l’al·ludit va riure l’acudit contra ell. Ja fora de l’hemicicle, Rufián exigia “responsabilitat, calma i discreció” a tots. “Les negociacions surten bé si es vol que surtin bé. Menys comunicats i més negociar, perquè si entrem en la muntanya russa emocional que hi ha en una negociació tan important, serà dolent per a tots. Seria irresponsable donar una altra bala a la dreta”, avisa Rufián.

Míriam Nogueras (Junts), al seu torn, alertava el PSOE que fa seu el marc mental de Vox si impedeix votar: “La tesi que diu que votar divideix, que un referèndum trencaria la convivència, prové de l’extrema dreta. Alguns la van comprar el 2017 i la sostenen avui.” Davant un Feijóo que enyora CiU i no comprèn l’abast del rebuig de Junts, Nogueras es va permetre enumerar-li el full de serveis del PP contra Catalunya, des del recurs contra 114 articles de l’Estatut fins a “conspirar per carregar-se el sistema sanitari” i l’operació Judes i el cas Pegasus. “Menteixen respecte al català a l’escola i respecte als cognoms. I li ho diu una que es diu Camero”, etzibava tot reivindicant el segon cognom.