La sequera, els preus desor­bi­tats de cost i la falta de relleu gene­ra­ci­o­nal no posen les coses fàcils al sec­tor pri­mari, en què es fan mans i mànigues per tirar enda­vant les explo­ta­ci­ons. Els que són de l’ofici tenen clar que el futur per als que con­ti­nu­a­ran el negoci és adap­tar-se als nous temps i a les situ­a­ci­ons can­vi­ants del canvi climàtic. “Estem en cons­tants can­vis i mirem de bus­car vari­e­tats a l’horta més resis­tents”, explica Ana Maria Elvira, una de les alum­nes en les jor­na­des sobre el rugós, un virus del tomàquet que s’està este­nent i pre­o­cupa els page­sos del Maresme. Com a assis­tent en millora genètica de les lla­vors que l’empresa on tre­ba­lla ven als agri­cul­tors, es va apun­tar a les jor­na­des per conèixer com s’ha de pre­ve­nir el virus. “S’han de desin­fec­tar bé les eines i el per­so­nal que tre­ba­lla a la finca, perquè es pro­paga per con­tacte i el poden por­tar a la roba”, explica Elvira, que ha pogut apli­car aquests conei­xe­ments a la feina i està alerta d’altres jor­na­des que miren de donar res­pos­tes als agri­cul­tors i que ser­vei­xen a les empre­ses per “veure el que passa i el que es neces­sita”.

Les noves tec­no­lo­gies estan cap­gi­rant molts sec­tors i han entrat de ple en les explo­ta­ci­ons agràries, que miren d’adap­tar-s’hi amb nova maquinària i sen­sors, i fins i tot la intel·ligència arti­fi­cial els pot bene­fi­ciar per fer més ren­di­bles les explo­ta­ci­ons.

A Cata­lu­nya, amb el nou cen­tre de Cabrils, ja són quinze les esco­les agràries que es dedi­quen a for­mar els joves i els pro­fes­si­o­nals del sec­tor agro­a­li­men­tari situ­ats a tot el ter­ri­tori. En tretze esco­les s’impar­teix for­mació reglada o ini­cial (cicles for­ma­tius); en d’altres, com es fa a Cabrils, for­mació contínua (pre­sen­cial, semi­pre­sen­cial i a distància) i cur­sos de reci­clatge per als pro­fes­si­o­nals amb el tre­ball for­ma­tiu a tot el jovent que s’incor­pora a l’agri­cul­tura i amb els cur­sos d’empre­ne­do­ria, les jor­na­des de trans­ferència tec­nològica i altres for­mats. El cap del Ser­vei de For­mació Agrària, Joan Sal­va­dor Min­guet, des­taca l’interès del sec­tor per for­mar-se. Això explica que més de 7.000 pro­fes­si­o­nals facin cur­sos de for­mació contínua i 19.000 par­ti­ci­pin en les jor­na­des de trans­ferència tec­nològica que es fan a tot el ter­ri­tori. Es tracta de cur­sos que exi­geix el mateix Depar­ta­ment d’Acció Climàtica per com­plir amb direc­ti­ves euro­pees o per donar res­pos­tes als matei­xos pro­fes­si­o­nals. Així, es fan cur­sos per ense­nyar a espor­gar frui­ters o la vinya, però també de con­ducció de trac­tors. Seran gai­rebé 400 cur­sos que s’impar­tei­xen als cen­tres amb pro­fes­sors pro­pis o espe­ci­a­lit­zats que es con­trac­ten des de les esco­les. Min­guet reco­neix que les noves tec­no­lo­gies són un gran repte per a l’agri­cul­tura, la rama­de­ria i la indus­tria ali­mentària. “Hi ha mol­tes coses a fer i tot és molt nou”, indica el cap del Ser­vei de For­mació, que reco­neix que és molt com­plex dis­po­sar d’un cicle for­ma­tiu de noves tec­no­lo­gies apli­cat al sec­tor agrari, però es tre­ba­lla per ofe­rir en algu­nes esco­les agràries cur­sos d’espe­ci­a­lit­zació per ampliar la for­mació dels joves. A finals d’any tin­dran la diagnosi que està ela­bo­rant el grup de recerca en agri­cul­tura de pre­cisió de la Uni­ver­si­tat de Lleida per conèixer el grau de digi­ta­lit­zació de les explo­ta­ci­ons agràries, el sec­tor fores­tal i la indústria ali­mentària. Això per­metrà a les esco­les “afi­nar més” les deman­des del sec­tor, que té damunt la taula l’amenaça del canvi climàtic i el pro­blema de la sequera. La sen­so­rit­zació dels recs per estal­viar aigua i estu­diar el crei­xe­ment de les plan­tes, així com el tre­ball amb drons per digi­ta­lit­zar les fin­ques són alguns dels cur­sos que es por­ten a terme des de Cabrils, on es com­par­tei­xen ins­tal·laci­ons amb l’Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries (IRTA). A les fin­ques on s’estu­dien tècni­ques per com­ba­tre les pla­gues i vari­e­tats més resis­tents per a l’horta també es podran for­mar els pro­fes­si­o­nals en les dar­re­res apli­ca­ci­ons tec­nològiques per treure més ren­di­ment a les explo­ta­ci­ons agràries. “Hi ha una agri­cul­tura d’alta pre­cisió”, explica Min­guet, en què els holan­de­sos són els experts per treure el màxim ren­di­ment del cul­tiu amb uns hiver­na­cles “molt pre­ci­sos i un con­trol de l’adob”.

El públic per a la for­mació contínua que es fa a Cabrils, amb cur­sos i jor­na­des, són pro­fes­si­o­nals en actiu amb neces­si­tat de reci­clar-se. Hi ha més jovent a les esco­les agràries on estu­dien els cicles for­ma­tius de for­mació pro­fes­si­o­nal. Des de l’inici de la for­mació dual, les esco­les agràries han col·labo­rat amb 85 empre­ses d’arreu del ter­ri­tori perquè puguin fer pràcti­ques. Segons explica Min­guet, la inserció d’aquests joves que fan pràcti­ques és del 80%.

A més, les esco­les també han apos­tat per un nou mètode de for­mació a par­tir de les men­to­ries, una fórmula que està en fase de cre­ació i que s’està desen­vo­lu­pant mit­jançant un pro­grama pilot amb un total de dotze joves que s’hi incor­po­ren i que han après pas­sant unes set­ma­nes tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb uns men­tors (empre­sa­ris agra­ris) por­tats des de les esco­les.