Kevin McCarthy va ser el nom que va ocupar totes les portades ahir, després de convertir-se dimarts al vespre, hora catalana, en el primer president de la història de la cambra baixa dels Estats Units a ser destituït. Però un altre congressista, Matt Gaetz, republicà ultraconservador de Florida i considerat “titella” de Donald Trump pels més liberals, va ser el guanyador d’un torcebraç històric que deixa el Partit Republicà més dividit que mai.

La destitució va provocar que alguns líders del partit conservador expressessin la seva preocupació per les possibles ramificacions electorals. L’exvicepresident i actual candidat a la presidència, Mike Pence, va advertir que aquesta decisió podria debilitar el Partit Republicà davant dels votants. “El caos mai és la força dels Estats Units i mai és un amic de les famílies nord-americanes que estan lluitant”, va dir dimarts Pence després de conèixer la notícia.

El que és segur és que aquesta destitució marca un punt d’inflexió significatiu en la política nord-americana i posa de manifest les tensions internes i les profundes divisions en la majoria republicana a la Cambra de Representants, subratllant la creixent influència de les faccions radicals en la política del país. Després de nou mesos tumultuosos sota la presidència de McCarthy a la Cambra de Representants, la sèrie d’enfrontaments amb l’ala dreta dura del seu propi partit ha culminat amb la seva destitució, encoratjada per aquests membres d’extrema dreta.

Darrere d’aquest episodi polític històric hi ha un Matt Gaetz que havia amenaçat de fer la moció contra McCarthy en repetides ocasions, fins que ho va aconseguir amb el suport de set conservadors més i, evidentment, tota la bancada del Partit Demòcrata.

Les discrepàncies entre Gaetz i McCarthy s’han cuit a foc lent en els últims anys, i algunes fonts republicanes del Congrés han arribat a assegurar que es tractava de “diferències personals”, d’acord amb el mitjà digital nord-americà Politico. Altres relacionen l’hostilitat de Gaetz com una estratègia per guanyar rellevància en l’àmbit nacional abans de presentar-se com a candidat per governar l’estat de Florida l’any 2026. Però el corrent amb més seguidors apunta que es tracta d’una maniobra per unir la gran majoria dels congressistes darrere la figura de Trump, aliat proper de Gaetz, que fins i tot ha fantasiat en entrevistes sobre la possibilitat de convertir-se en fiscal general dels EUA si l’exmandatari guanya les eleccions presidencials del 2024 i torna a ocupar la Casa Blanca.

Per posar un exemple de l’admiració de Gaetz cap a Trump, el congressista va proposar el nom de l’expresident, el gener d’aquest any, com a candidat a presidir la cambra baixa, un fet impossible perquè l’exmandatari no disposava –ni disposa– de cap escó a la cambra. Aquesta nominació va ser un missatge clar de desconfiança cap a McCarthy, i poc després es va traduir en una resistència oberta en el ple durant les eleccions de president de la Cambra de Representants del gener. Nou mesos després, l’ultraconservador Gaetz ha aconseguit el que volia: deixar en evidència McCarthy, reforçar l’atenció envers el seu nom dins el Partit Republicà i crear un caos dins de l’organització conservadora que només podrà ser remeiat per un seguiment a l’uníson darrere la figura de Donald Trump.