Gairebé una cinquantena de líders europeus es van citar ahir a Granada, però el gran convidat a la ciutat andalusa va tornar a ser el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. La incògnita sobre la seva presència es va mantenir fins a l’últim moment, però el seu desembarcament a la tercera reunió de la Comunitat Política Europea tenia un clar objectiu: evitar fissures entre els països europeus en el suport a Ucraïna. “Cal salvaguardar la unitat europea”, van ser les paraules textuals d’un líder ucraïnès visiblement cansat, que rebia a la ciutat andalusa la notícia d’una nova massacre russa contra civils: més de mig centenar de persones, entre elles un nen de 6 anys, havien mort en un bombardeig rus prop d’una cafeteria i una botiga de comestibles a la localitat de Hroza, a la regió de Khàrkiv, al nord d’Ucraïna.

Inquiet per les fissures que s’estan generant entre els països europeus, Zelenski va traslladar aquest temor als més de 40 líders europeus presents a la sala. “Fem tot el que podem per protegir la nostra gent”, va reivindicar així el president ucraïnès els esforços del seu país.

A més, Zelenski va insistir que si no s’atura el Kremlin a Ucraïna voldrà expandir-se a altres països europeus, per exemple els bàltics. “Cal un senyal clar. Tenim l’oportunitat de provocar una derrota fonamental per a Rússia”, va assenyalar el president ucraïnès. “Hem d’estar preparats i units en aquests temps difícils, treballar units i protegir el nostre espai de llibertat comuna”, va afegir-hi.

Abans de la trobada amb tots els líders europeus, Zelenski es va reunir amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que exercia d’amfitrió de la reunió. Allà va ser on el líder ucraïnès va traslladar a Sánchez la necessitat que l’ajuda militar a Kíiv inclogui més defenses aèries de cara a l’hivern, artilleria i sistemes per fer front als drons. Zelenski també es va veure amb el president francès, Emmanuel Macron, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Ja en la trobada, els líders europeus van debatre sobre multilateralisme, transició digital –especialment intel·ligència artificial– i energia i transició ecològica.

Concebuda com un fòrum perquè els líders europeus es trobin i dialoguin sobre els reptes i conflictes al continent, la Comunitat Política Europea no va ser finalment l’espai per abordar la pau entre Armènia i l’Azerbaidjan. Estava previst que els líders de tots dos països es reunissin al marge de la reunió, però l’absència a última hora del president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, va fer caure l’esperat apropament en un context en què Armènia ja ha rebut més de 100.000 refugiats procedents de l’Alt Karabakh.

L’absència d’Alíev va contribuir a deslluir la trobada, com també ho va fer la del líder turc, Recep Tayyip Erdogan. Si bé els grans impulsors de la reunió entre Armènia i l’Azerbaidjan a Granada havien estat Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, l’Azerbaidjan demanava que també hi participés Turquia, cosa que no veien amb bons ulls els europeus.

Malgrat l’absència dels dos líders, el conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan va estar ben present en la trobada. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va aprofitar l’ocasió per anunciar més ajuda humanitària a Armènia davant l’arribada de desplaçats: la UE duplicarà l’ajuda humanitària al país.

Malgrat que des de la UE es considera que la tercera trobada de la Comunitat Política Europea consolida el format després de les anteriors reunions a la República Txeca i Moldàvia, el fòrum de diàleg entre els líders del continent ja ha mostrat debilitats perquè ahir no va ser capaç d’abordar alguns dels principals conflictes oberts ara al continent: el d’Azerbaidjan i Armènia i entre Sèrbia i Kosova.

En un increment de les tensions per l’atac armat al nord de Kosova, els representants serbis i kosovars no van parlar entre ells. Ara bé, la presidenta de Kosova, Vjosa Osmani, va aprofitar l’ocasió per reclamar a la UE sancions contra Sèrbia per no desescalar la situació. Menció especial va dedicar Osmani a l’Estat espanyol, que no reconeix la independència del seu país. La dirigent kosovar va reclamar a Madrid sumar-se als països comunitaris que defensen sancions contra Belgrad. Malgrat tot, l’experiment ideat per Macron tira endavant: la pròxima cita serà al Regne Unit.