Les escoles de negocis tenim molta sort. Cada any rebem milers d’estudiants d’arreu del món delerosos d’aprendre i relacionar-se. Aquest any he començat a fer classes al Bachelor in Business Administration d’EADA (BBA) i tinc participants del Japó, de Mongòlia, de l’Índia, d’Algèria, d’Israel, de Tunísia i de molts països més. Gent molt maca, plena d’energia i vitalitat i amb ganes de plantar cara al món. També, ja fa anys, imparteixo l’assignatura Leadership Development Programme als diferents mestratges.

Venen a estudiar finances, màrqueting, sostenibilitat o el que sigui. De fet, a part dels estudis els atrau molt una ciutat com Barcelona, liberal, culta, cosmopolita i oberta, diguin el que diguin els seus detractors. Molts, el primer dia, es lleven pensant encara que viuen a Bogotà, Tòquio o Ciutat de Mèxic i que necessitaran un parell d’hores per arribar a l’escola des de casa, però descobreixen que en realitat triguen vint minuts en autobús, en metro o caminant. A poc a poc, van descobrint el pa amb tomàquet, els calçots, la botifarra amb mongetes i que molts de nosaltres (dissortadament, no tots) parlem en català.

Els de finances, per exemple, venen per aprendre les darreres tècniques en aquest àmbit que els permetran convertir-se en persones capaces de moure diners, invertir, gestionar la tresoreria, comprendre els sofisticats mètodes del fintech i un llarg etcètera. Al principi se sorprenen quan els diem que, a més de finances, hauran de fer diverses assignatures relacionades amb el que nosaltres anomenem power skills (‘habilitats de poder’). Els ensenyem a ser més creatius i a innovar, a negociar i a resoldre conflictes, a treballar en equip de forma col·laborativa, a liderar, a escoltar, a tenir confiança en si mateixos... Són les habilitats que realment ens fan poderosos, que ens fan créixer com a persones i que ens permeten tenir relacions sanes amb els altres.

D’entrada, les habilitats de poder sorprenen alguns participants. Pensen que ells han vingut al món per dominar l’Excel, però aviat descobreixen que també és imprescindible que aprenguin a comunicar millor i a fer presentacions excel·lents. A poc a poc, van entenent que el com sovint és tant o més important que el què.

Fem que resolguin complexos problemes de creativitat i de pensament lateral, els demanem que construeixin artefactes amb un ou fresc a l’interior que no es trenqui quan els deixin anar des de deu metres d’altura. Els fem negociar acords prenupcials o vendes de cases. Els demanem que pugin dotze metres en vertical i que saltin al buit (convenientment assegurats, és clar) amb un objectiu al cap. A poc a poc, van entenent que totes aquestes habilitats de poder són essencials per esdevenir un bon directiu i una bona persona. No és possible liderar organitzacions sense escoltar, ser empàtic, col·laborar, prendre bones decisions i estar orientat al canvi i a la innovació.

Moltes vegades em trobo gent per estacions i aeroports que van fer una assignatura d’aquestes amb mi i em diuen que els vaig canviar la vida. És el que fem els qui ens dediquem a aquestes coses. Maldem per impactar positivament en les persones que ens brinden la seva confiança. Creiem a ulls clucs en el coneixement, però encara creiem més en la bona gent. Formar persones, o almenys intentar-ho, és molt més important que formar simples professionals. Recordo les paraules de Howard Gardner, el cèlebre professor de Harvard inventor de les intel·ligències múltiples: “No es pot ser bon professional si no s’és bona persona.”

Hi ha molta gent, encara, que no s’adona de la importància de les habilitats de poder. Gent que, dissortadament, prioritza els diners i el creixement cec a qualsevol altra circumstància. Gent sense propòsit que impulsa organitzacions sense ànima. Gent, en definitiva, que creu que més enllà dels diners no hi ha gaire cosa més. Una llàstima, perquè la ciència ja ha demostrat amb escreix que els diners i el benestar econòmic no proporcionen necessàriament la felicitat que tots anhelem. Cal guanyar-se la vida i cal tenir les necessitats bàsiques resoltes, evidentment, però la vida és molt més, és una aventura de coneixement, curiositat, passió i misteri que ens pot portar molt més enllà del que creiem.