Fa més de 38 anys un caçador va trobar dos cadàvers al parador de la Foia de Coves de Busot (Alacantí), que havien estat sepultats sota 50 Kg de cal viva. Això no va impedir que una dècada més tard, el 1995, es confirmés que els dos cossos eren de Joxean Lasa i Joxi Zabala, els dos joves de 20 i 21 anys segrestats el 15 d’octubre de 1983 a Baiona (Iparralde) pels Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL), torturats a Sant Sebastià i executats amb trets al clatell a Busot davant de la fossa que els havien obligat a cavar dos agents de la Guàrdia Civil espanyola, Enrique Dorado i Felipe Bayo, per ordre del general Enrique Rodríguez Galindo i amb el coneixement de l’aleshores governador civil de Guipúscoa, el socialista Julen Elgorriaga, tots ells condemnats per aquests fets.

Una setmana abans del 40è aniversari de la seva desaparició, familiars i amics dels dos militants d’ETA que van ser les primeres víctimes del terrorisme d’Estat dels GAL els han volgut recordar al mateix lloc on van ser assassinats.

Les germanes de Lasa, María Rosario i Asun, i de Zabala, Pilar, han encapçalat una ofrena floral i han plantat un garrofer, símbol de la supervivència, als peus de la fossa.

Pilar Zabala ha explicat en declaracions recollides per l’agència EFE que les dues famílies confien en “un sincer apropament” per part de l’Estat i que “reconegui què va passar aquí”. En aquest sentit, esperen que els seus germans siguin declarats formalment com a víctimes del terrorisme. També ha explicat que han plantat el garrofer per “visibilizar un futur en pau, amb una Justícia justa, en convivència democràtica i amb la defensa dels drets humans”. Asun Lasa ha afegit que aquest homenatge pretén transmetre “energia en positiu”.

També ha participat en l’acte organitzat per la fundació Egiari Zor l’alcalde de Tolosa (d’on eren els dos joves), Andu Martínez de Rituerto (EH-Bildu), que ha defensat la “reparació integral de totes les víctimes” del terrorisme, incloses les de Lasa i Zabala, “que no tenen aquesta condició reconeguda oficialment per part de l’Estat espanyol”. Martínez ha reclamat que la “crueltat inhumana” que van patir els seus dos veïns “no caigui en l’oblit”.

De la seva banda, el membre del Consell Nacional de Sortu Haimar Altuna ha volgut destacar que en els últims anys la societat basca “ha avançat cap a la pau i la convivència” i ha reivindicat que l’esquerra abertzale “ha donat passos ferms i sincers per intentar curar les ferides i reconèixer el dolor de totes les víctimes”.