La nord-americana Claudia Goldin ha guanyat el Nobel de Economia del 2023 pels estudis en què aborda la problemàtica de les dones al mercat laboral. Segons ha informat la Real Acadèmia de les Ciències sueca, el guardó, que és l’únic que no concedeix la Fundació Nobel, sinó el Banc de Suècia, i que consisteix en un premi de poc més d’un milió d’euros, se li concedeix per “haver avançat en la comprensió dels resultats de les dones al mercat laboral”, segons declaracions oficials recollides per Efe.

Goldin, professora a la Universitat de Harvard, ha analitzat dades dels Estats Units i a partir d’aquest explica la bretxa salarial entre dones i homes per motius educatius i també per circumstàncies com l’arribada dels fills. L’acadèmia recorda que l’experta premiada ha demostrat que les dones estan infrarepresentades en el mercat laboral i que, a més, quan treballen, guanyen menys que els homes.

Goldin ha rastrejat arxius i ha recopilat més de 200 anys de dades dels EUA, “fet que li ha permès demostrar com i per què es produeixen les diferències de gènere en els ingressos i les taxes d’ocupació al llarg del temps”.

Tot i la modernització, el creixement econòmic i l’augment de la proporció de dones amb feina, l’acadèmia sueca recorda que la bretxa salarial persisteix i que “pràcticament no s’ha tancat”.

Per a les seves conclusions, la guardonada parteix del fet que les decisions educatives, que impacten tota una vida d’oportunitats professionals, es prenen a una edat relativament jove. “Si les expectatives de les dones joves estan formades per les experiències de generacions anteriors, com ara el fet que moltes mares non van tornar a una feina remunerada fins que els fills es van fer grans, el desenvolupament de la seva carrera professional serà lenta.

Goldin demostra que bona part de la diferència d’ingressos també es dona entre dones que fan la mateixa feina, i que aquesta distància sorgeix en gran mesura arran del naixement del primer fill. Paradoxalment, durant el segle XX, els nivells de formació de les dones han anat augmentant sense parar i en la majoria de països avançats, les dones estan substancialment més ben formades que els homes.

Per Goldin, l’accés a la píndola anticonceptiva ha jugat un paper important en l’acceleració d’aquests canvis, per l’oportunitat que ofereix per fer una planificació professional.

Jakob Svensson, president del comitè del premi de Ciències Econòmiques, ha declarat en un comunicat: “Ara sabem molt més sobre els factors subjacents que afecten les dones i sobre els obstacles que potser caldrà abordar en el futur”.

El Nobel d’Economia és l’últim de la sèrie, després que la setmana passada se’n van anunciar els premiats a les categories de Medicina, Física, Química, Literatura i de la Pau. Serà lliurat amb els altres el mes de desembre.