Fa només tres dies que el president de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, va dir en una entrevista a TV3 que els embassaments estaven en mínims històrics, amb un 21% de la seva capacitat, el mateix percentatge que durant la sequera del 2008. Avui, però, les dades de l’ACA ja situen el nivell dels pantans per sota d’aquell registre i per tant per sota del mínim de fa quinze anys. Segons l’ACA, el nivell al conjunt de pantans és ara del 21,03%, una dada inferior al 21,05% que es va registrar el 31 de març del 2008, el moment més crític de la sequera. De fet, l’ACA destaca que el volum d’aigua actual no s’havia vist des de principis de segle. Amb tot, l’ACA apunta que les dessalinitzadores han endarrerit “uns sis mesos” els efectes de la sequera. La situació també és excepcional als embassaments de les conques de l’Ebre, gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que se situen al voltant del 31%, a prop del mínim històric, també del 2008: 30,45%.

Els nivells no han parat de baixar des de maig del 2021, excepte dos repunts que van coincidir amb episodis de pluja, la primavera del 2022 i el juny d’aquest any. L’ACA alerta de la proximitat de la situació d’emergència (16% de les reserves), una situació a la qual mai no s’ha arribat.

Per embassaments, el de Darnius Boadella (amb un 15,9%) i el de Riudecanyes (4,5%) estan al nivell més baix des que es recullen dades. D’altres, com el de la Baells, la Llosa del Cavall, Siurana i Susqueda s’apropen als mínims. És també el cas de Sau, que va caure al 6,5%, el percentatge més minso des de l’inici de segle aquest març, quan el Govern va decidir desembassar aigua cap a Susqueda per preservar la qualitat de l’aigua. Quan va acabar l’operació, el volum va pujar progressivament fins al 31,9% l’1 de juliol, però des de llavors, el pantà ha tornat a recular de manera constant fins al 16,7% actual.

Fonts de l’ACA consultades per l’ACN expliquen que la sequera actual és molt més “llarga i greu” que la de fa 15 anys, ja que en l’episodi actual les pluges no han estat quantioses durant més de 30 mesos, mentre que en l’anterior, l’escassetat de precipitacions va durar 18 mesos. Amb tot, s’ha trigat més a arribar al mateix nivell als embassaments principalment gràcies a l’ampliació de la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha passat de 10 a 20hm3 per any des del 2008, i de la construcció de la dessalinitzadora del Llobregat, amb 60 hm3 per any. A més, la infraestructura de la Tordera està ara connectada a la xarxa de l’àrea metropolitana.

D’altra banda, segons l’ACA, entre el 2022 i el 2023 s’han aportat uns 70 hm3 d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat. Les dues mesures iniciatives han aportat al voltant de 240 hm3 addicionals en els dos anys, una quantitat equivalent a la capacitat del pantà de Susqueda.