Els últims estudis que s’han fet a nivell europeu sobre dolor crònic indiquen que al voltant del 19% de la població adulta en té. És més habitual en les dones i augmenta a mesura que passen els anys de vida, de manera que entre els ancians la prevalença és del 70%. Té una importància enorme en la qualitat de vida dels afectats, i també té conseqüències socioeconòmiques, ja que és un motiu important de baixes laborals. Es defineix com tot aquell dolor que no es resol amb tractaments habituals i que dura més de tres mesos. Cal distingir-lo del dolor agut, que sentim quan prenem mal o estem malalts. “El dolor agut té un valor de protecció de l’espècie, ens avisa que hi ha alguna cosa malament i que hi hem de posar remei; en canvi el dolor crònic no té aquesta funció, no té cap valor biològic”, explica el doctor Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili.

El dolor, doncs, és una experiència creada al cervell per avisar-nos que alguna cosa no funciona bé. Però el dolor crònic no fa aquesta funció. Afecta totes i cadascuna de les activitats i facetes de la vida de la persona però no té cap mena de transcendència adaptativa. “El dolor d’una malaltia que no s’acaba de curar es pot convertir en crònic, però un cop el cervell t’ha dit que hi ha un problema i que facis alguna cosa al respecte, ja estàs avisat, el dolor deixa de tenir aquest valor inicial”, assenyala el doctor Miró.

La qüestió de fons és que el dolor s’ha considerat durant molt de temps una experiència essencialment física, i no és estrictament així. De fet, la definició internacionalment consensuada indica el categoritza com una experiència “sensorial i emocional”. El dolor crònic és extremament complex i resulta de la interacció de molts factors. Factors físics, però també cognitius, emocionals, contextuals, culturals... tot contribueixen a la construcció de la percepció del dolor. En aquest punt cal parlar de la “nocicepció”: els impulsos nerviosos que arriben al cervell i que ens fan sentir dolor. Seria la part “física” de l’experiència dolorosa. Si et trenques una cama, tens apendicitis, o et treuen un queixal, per posar només alguns exemples, el dany en l’organisme es tradueix en aquests impulsos. Altres vegades, però, hi pot haver danys sense nocicepció: el cas més comú es veure que tenim un blau sense recordar haver-nos donat cap cop. “En el cas del dolor crònic, el que passa és que no som capaços, o com a mínim no amb les eines que tenim ara, de detectar un problema físic subjacent a l’experiència de dolor. Per això és important entendre que es tracta d’una experiència sensorial i emocional. Hi pot haver dolors sense factors físics que els expliquin. I també hi pot haver factors físics que s’acabarien interpretant com a dolor en algunes persones, mentre que en d’altres no”, indica Miró. Cadascú interpreta el dolor a la seva manera, perquè en el procés de creixement i socialització anem aprenen com reaccionar-hi. “Ho aprenem dels pares, de l’entorn, de la televisió... en definitiva, és una experiència subjectiva”, recorda.

En conseqüència, l’abordatge interdisciplinari del dolor crònic ha d’ajudar el pacient a “desaprendre” el que significa el dolor crònic, tal com explica Rubén Nieto, psicòleg especialista en dolor persistent i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Per exemple –hi afegeix Nieto–, moltes persones que tenen dolor crònic deixen de fer exercici perquè creuen que els empitjorarà el mal. Es tracta que ho provin, i segurament veuran que no és així.” En qualsevol cas, el suport que ha de rebre cada persona afectada és individualitzat, però en termes generals es tracta d’ajudar-la a identificar i aconseguir els seus objectius vitals més enllà del dolor. “Podem treballar estratègies perquè cadascú les sàpiga aplicar: canvi de pensaments negatius, relaxació, distracció... El dolor és com qualsevol altre estímul, si no hi prestes atenció es presenta amb menys intensitat. Les persones que tenen dolor habitualment poden intentar fer una activitat que sigui plaent perquè distregui la seva atenció”, especifica Nieto, que recorda que en alguns hospitals ja s’està utilitzant la realitat virtual en pacients amb dolor per ajudar-los.