L’exministre francès François Bayrou, aliat centrista del president, Emmanuel Macron, s’ha assegut aquest dilluns en el banc dels acusats del Tribunal Correccional de París acusat de desviament de fons del Parlament Europeu per a finançar el seu partit.

Una investigació oberta en 2017, va motivar la seva sortida després de només 35 dies de la cartera de Justícia del primer govern de Macron i també la d’altres dos ministres de la seva formació.

El veterà polític centrista, que als seus 72 anys acaba de renovar la presidència del Partit Demòcrata Europeu, que compagina amb el lloc de comissari del Pla a França i d’alcalde de la ciutat de Pau, en el sud-oest del país, es juga el futur de la seva carrera política, perquè afronta una pena màxima de 10 anys de presó, un milió d’euros de multa i 10 anys d’inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec públic.

Una llosa al cap de Bayrou, al qual se li suposen ambicions per a la qual seria la seva quarta candidatura a la presidència, aquesta vegada dins de l’entorn de Macron, que no podrà optar a un tercer mandat consecutiu en 2027.

El veterà polític defensa la seva innocència davant l’acusació que el considera l’instigador d’un sistema de finançament il·legal del seu partit, juntament amb el també exministre de Justícia Michel Mercier, tresorer de la formació.

Destapada per les acusacions d’una trànsfuga, la investigació se sustenta en proves que el partit de Bayrou utilitzava subvencions de l’Eurocambra per a pagar a assistents parlamentaris que, en realitat, treballaven per a la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF), rebatejada posteriorment com a Mòdem.

Aquestes mateixes acusacions pesen sobre la formació ultradretana que dirigeix Marini Le Pen, qui en uns mesos també s’asseurà al banc dels acusats al costat del seu pare, Jean-Marie Le Pen. També està investigat per un cas similar el partit esquerrà La França Insubmisa, encara que el seu líder, Jean-Luc Mélenchon, no està ara com ara imputat.

En el cas de Bayrou, el Parlament Europeu reclama, en la seva condició d’acusació particular, una mica menys de 300.000 euros, lluny dels 1,4 milions que s’havien avaluat en un inici, o dels 6,8 milions que demana al partit de Le Pen.

L’exministre, que ja va estar al capdavant de la cartera d’Educació en un govern de Jacques Chirac en els anys 1990 i després en la de Justícia amb Macron, assegura que no s’ha presentat cap prova que ell tingués coneixement d’irregularitats i molt menys que ell ordenés la creació d’un sistema de finançament il·legal, com diu l’acusació.

Bayrou, segons els seus afins, es troba profundament afectat per aquestes imputacions, que amenacen de tacar una dilatada carrera política marcada per tres candidatures a l’Elisi, en 2002, 2007 –quan es va quedar a només sis punts de la segona volta amb un 18,5% dels vots–, i 2012, abans d’aliar-se amb Macron, a qui va ajudar a arribar al poder en 2017.

Al costat d’ell s’asseuran en el banc altres vuit destacats membres del seu partit, a més de dos assistents parlamentaris.