El 18 de gener de 1939, una setmana abans de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista, el darrer claustre de la Universitat de Barcelona va aprovar la concessió del títol de doctor honoris causa a Pau Casals. No se sap si el músic va rebre el títol personalment a la universitat o si se li va enviar al domicili, però el que és segur és que la situació d’excepcionalitat no va permetre organitzar-ne l’acte de lliurament. Aquest dimarts, 84 anys després de d’atorgar-li la distinció, la UB ha corregit aquest deute històric commemorant-ne el nomenament amb un acte que coincideix amb el cinquantè aniversari de la seva mort.

El paranimf de l’edifici històric de la UB ha acollit avui l’acte commemoratiu, organitzat per la universitat i per la Fundació Pau Casals, que actualment custodia la distinció d’Honoris Causa, que el músic va conservar sempre.

En l’acte, la secretària de la UB, Marina Solé, ha llegit l’acord pres pel claustre de la UB el 18 de gener de 1939 en concedir el títol a Pau Casals “per unanimitat” i “pels mèrits rellevants que concorren a la seva persona com a il·lustre músic i compositor i com a ciutadà compromès amb la llibertat, la pau i la democràcia”.

Tot seguit, el compositor i director d’orquestra Antoni Ros Marbá, absent en l’acte per compromisos professionals, ha glossat la figura del músic en unes paraules que ha llegit el director de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo.

S’ha ressaltat que “Pau Casals ha destacat per l’expressivitat, el sentit musical i el caràcter analític de les obres que interpretava” i que per a ell la música “no consistia només en l’execució de notes, sinó en un llenguatge en què cada frase musical tenia el seu sentit”.

Ros Marbà també ha destacat que Pau Casals “va fer arribar la música a les classes desafavorides perquè la considerava com un vehicle d’emancipació social” i que l’orquestra Pau Casals “va ser un projecte excepcional que va generar un impacte nacional i internacional molt important. Els millors solistes, compositors i directors van venir a Barcelona”.

Per part seva, el professor d’història de l’Art de la UB Jaume Carbonell ha destacat de Pau Casals que “lluny de viure en un castell de vanitat”, el músic “va viure al costat dels seus, amb els peus a terra, lluitant per causes justes” i es va distingir “per la seva bondat i humanitat”.

S’han interpretat diferents peces i al final s’ha interpretat de manera conjunta el cèlebre “Cant dels Ocells”, compost per Pau Casals.

El rector de la UB, Joan Guàrdia, en un emotiu discurs ha dit que “avui recuperem les figures de Pau Casals i del rector Bosch Gimpera”, que “són fonamentals per explicar el nostre país i la nostra universitat”, on “l’únic que farem és difondre coneixement i crear ciència i respectar els valors de la convivència” amb la pau “com a valor indiscutible”.