Societat
Les cases del passeig, a preu d’or
Els xalets i les finques modernistes a primera línia entre Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt s’estan rehabilitant i són un reclam per a inversors
Alguns dels edificis formen part d’un itinerari de les ambaixades que es van obrir durant la Guerra Civil
Les agències immobiliàries parlen del triangle d’or quan parlen de les cases que tenen per vendre a la zona de Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac. A primera línia de mar es disparen els preus en el tram on hi ha els xalets, les cases d’indians i les modernistes que omplen el passeig des de Sant Vicenç de Montalt fins al passeig dels Anglesos, a Caldes d’Estrac. Els inversors s’han fixat en algunes d’aquestes cases d’estiueig que acollien la burgesia barcelonina a finals del segle passat, atreta per l’oferta termal que tenien a Caldes. L’estiu passat va obrir les portes l’hotel Ambiente després de rehabilitar una de les finques amb vuit estances per passar-hi la nit i un espai de terrassa per fer-hi convencions i celebracions. L’edifici hoteler, en mans d’un inversor rus, llueix a primera línia de platja i ha estat el revulsiu per dinamitzar aquest tram, que havia tingut les cases tancades durant dècades.
La immobiliària Vives ha venut els últims tres anys vuit finques al passeig. El propietari, Joaquim Vives, explica que majoritàriament són famílies catalanes i no pas inversors estrangers els qui fan l’esforç econòmic de comprar. “No és fàcil vendre però fa molts anys que tenim una cartera de clients i s’ho diuen l’un a l’altre”, explica el gerent de l’agència immobiliària, que reconeix que és un mercat exclusiu però tampoc són les cases més cares que es troben pels voltants del conegut “triangle d’or” del Maresme, on es venen cases que superen els 25 milions d’euros.
Dues de les vendes més recents al passeig eren propietats de fons d’inversió dels bancs amb un valor superior al milió d’euros. “S’inverteix en la compra, però cal pensar en les reformes i el manteniment”, destaca Vives de l’esforç econòmic per a moltes famílies que s’han traslladat de Barcelona per tenir-hi la primera residència. La immobiliària fa anys que mira de vendre una de les finques més grans, que es va reconvertir com a geriàtric i que té un preu al mercat de 4,3 milions d’euros. El cartell de “venut” penja d’uns dels xalets de Sant Vicenç que aniran a terra perquè no està catalogat, i en canvi una de les finques amb la torre central de mirador s’haurà de rehabilitar perquè, com la majoria de cases del passeig, està protegida pel seu valor arquitectònic.
Refugi d’ambaixades
Entre les cases més distingides n’hi ha algunes que formen part de la ruta turística impulsada pel Consell Comarcal del Maresme per donar a conèixer les que es van convertir en refugi per a cònsols i ambaixadors durant la Guerra Civil. La torre Seldwyla, que s’ha venut recentment, va ser la residència del cònsol suís i ara els nous propietaris tenen pendent rehabilitar-la. La història de l’edifici es pot descarregar en el codi QR que es va col·locar al passeig. La comarca va ser un dels últims indrets de resistència a l’exèrcit franquista i va acollir grups d’ambaixades i consolats que a partir del 1937 es van veure obligats a buscar un territori més segur i tranquil. El trasllat d’aquestes delegacions estrangeres, que donaven suport a la República, es va concentrar sobretot en les poblacions costaneres de Caldes d’Estrac, Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, on per la tradició d’estiueig es disposava de grans finques i edificis singulars. Caldes d’Estrac reuneix el major nombre de cases, amb can Bastos, can Boada, can Marcelino Coll, can Mercè i Garriga, can Soler, la Casa de Fusta, can Puig Marcet, can Miracle, la torre Seldwyla i el consolat de Dinamarca. A Sant Vicenç li corresponen Villa Blanca, can Valls, can Pellicer i can Badia.