Salut

HELENA PLA JUHER

ONCÒLOGA DE L’ICO GIRONA A L’HOSPITAL TRUETA I INVESTIGADORA DE L’IDIBGI

“Ha millorat el pronòstic gràcies a nous fàrmacs”

Investiga la resistència al tractament del càncer de mama subtipus HER2 positiu

Els fàrmacs que combinen un anticòs amb quimioteràpia, específics per atacar les cèl·lules malignes

Dijous va ser el Dia Mundia del Càncer de Mama. L’oncòloga Helena Pla Juher (Girona, 1990) investiga la resistència al tractament en el càncer de mama de tipus HER2 positiu. La seva recerca va rebre, fa un any, un dels ajuts del Talent Gironí, impulsat pel Dipsalut i l’Idibgi en col·laboració amb el Col·legi de Metges de Girona.

En què consisteix la recerca que està duent a terme?
Hi ha molts subtipus de càncer de mama; un és l’HER2. El 2019, ja s’havia iniciat un projecte en relació amb aquest subtipus, en què un tant per cent de pacients són resistents al tractament. En oncologia, hi ha diferents tractaments. D’una banda, els tractaments previs a la intervenció, anomenats també neoadjuvants, i els tractaments posteriors a la intervenció o adjuvants. L’escenari neoadjuvant, previ a la intervenció, permet detectar si hi ha resistències o no al tractament. Abans d’operar, no sabem exactament com respondrà el tumor al tractament. El 2019, s’estava fent aquesta investigació preclínica, és a dir, amb cèl·lules de laboratori. I ho vam voler traslladar a la clínica amb mostres de pacients. I és amb el que estem treballant. És important dir que no és un assaig clínic. El que estem fent és analitzar unes mostres per veure si a la vida real es reprodueix el que passa al laboratori.
Quines són les característiques d’aquest subtipus de càncer de mama que fan que sigui més resistent a la teràpia?
Aquest subtipus de càncer HER2 positiu es caracteritza per una sobreexpressió de la proteïna HER2. Això fa que promogui la proliferació cel·lular. Malgrat això, sortosament, hi ha hagut una gran evolució farmacològica els últims anys que fa que el pronòstic d’aquest subtipus de càncer hagi millorat considerablement.
Quines són les darreres investigacions que s’han pogut traslladar després al tractament d’aquest subtipus?
Els últims avenços més destacats en aquest subtipus de tumor han estat els fàrmacs immunoconjugats, que combinen un anticòs amb quimioteràpia, fet que els fa més específics per atacar les cèl·lules malignes.
Ens en pot avançar algun resultat?
No, perquè estem treballant-hi encara. Combino la recerca amb l’assistència clínica.
Li agradaria centrar-se només en la investigació?
Per mi és molt important visitar pacients i saber què passa en el dia a dia a la clínica. Penso que en oncologia, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, la investigació està relativament poc fomentada. M’agrada la combinació d’ambdues.
L’assistència clínica i la recerca s’ajuden?
Una complementa l’altra. L’assistència clínica és la part més important en el dia a dia, però sabem que, gràcies a la recerca, l’assistència i l’oncologia, en general, milloren i avancen. Poder fer recerca et dona l’opció de conèixer una part de l’oncologia que existeix però que és poc reconeguda i que és fonamental.
Què pensa que caldria fer per incentivar la recerca?
En altres països d’Europa, la recerca està molt més ben valorada. Aquí, hi ha una gran falta de professionals sanitaris i del món de la investigació, i la professió no està ben remunerada, fet que fa que molts joves marxin a l’estranger o busquin altres sortides professionals.
Quines recomanacions faria per a la prevenció?
El sistema públic de salut ofereix un cribratge mamogràfic a totes les dones i és clar que ha tingut un impacte. Insistiria també en els hàbits de vida saludables pel que fa a tot tipus de càncer. És a dir, una bona alimentació i l’exercici físic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.