Hi ha molts subtipus de càncer de mama; un és l’HER2. El 2019, ja s’havia iniciat un projecte en relació amb aquest subtipus, en què un tant per cent de pacients són resistents al tractament. En oncologia, hi ha diferents tractaments. D’una banda, els tractaments previs a la intervenció, anomenats també neoadjuvants, i els tractaments posteriors a la intervenció o adjuvants. L’escenari neoadjuvant, previ a la intervenció, permet detectar si hi ha resistències o no al tractament. Abans d’operar, no sabem exactament com respondrà el tumor al tractament. El 2019, s’estava fent aquesta investigació preclínica, és a dir, amb cèl·lules de laboratori. I ho vam voler traslladar a la clínica amb mostres de pacients. I és amb el que estem treballant. És important dir que no és un assaig clínic. El que estem fent és analitzar unes mostres per veure si a la vida real es reprodueix el que passa al laboratori.

Aquest subtipus de càncer HER2 positiu es caracteritza per una sobreexpressió de la proteïna HER2. Això fa que promogui la proliferació cel·lular. Malgrat això, sortosament, hi ha hagut una gran evolució farmacològica els últims anys que fa que el pronòstic d’aquest subtipus de càncer hagi millorat considerablement.

Els últims avenços més destacats en aquest subtipus de tumor han estat els fàrmacs immunoconjugats, que combinen un anticòs amb quimioteràpia, fet que els fa més específics per atacar les cèl·lules malignes.

No, perquè estem treballant-hi encara. Combino la recerca amb l’assistència clínica.

Per mi és molt important visitar pacients i saber què passa en el dia a dia a la clínica. Penso que en oncologia, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, la investigació està relativament poc fomentada. M’agrada la combinació d’ambdues.

Una complementa l’altra. L’assistència clínica és la part més important en el dia a dia, però sabem que, gràcies a la recerca, l’assistència i l’oncologia, en general, milloren i avancen. Poder fer recerca et dona l’opció de conèixer una part de l’oncologia que existeix però que és poc reconeguda i que és fonamental.

En altres països d’Europa, la recerca està molt més ben valorada. Aquí, hi ha una gran falta de professionals sanitaris i del món de la investigació, i la professió no està ben remunerada, fet que fa que molts joves marxin a l’estranger o busquin altres sortides professionals.

El sistema públic de salut ofereix un cribratge mamogràfic a totes les dones i és clar que ha tingut un impacte. Insistiria també en els hàbits de vida saludables pel que fa a tot tipus de càncer. És a dir, una bona alimentació i l’exercici físic.