Zero. Aquest és el nombre de castanyes que aquesta temporada es poden aprofitar dels castanyers més joves que hi ha als boscos de la cara sud del Montseny, segons explica Joaquim Soler, responsable de Castanyes de Viladrau, l’única empresa catalana que es dedica a la comercialització d’aquest fruit de tardor. “Els castanyers joves han quedat tan deshidratats que no han pogut aguantar les castanyes i les han deixat caure totes. I quan les deixen caure així, a mig fer, no es poden aprofitar”, explica. Afortunadament, però, els castanyers centenaris que es conserven a les millors raconades del massís sí que han aconseguit resistir la sequera.

“De moment aguanten, encara que aquest any està passant un fet que no havíem vist mai. Normalment primer cauen les castanyes, després el pelló [la recoberta punxeguda] i després les fulles. Però aquesta tardor hem vist que primer cau la fulla i després els pellons, encara molt tancats. Amb la calor, els pellons no han acabat d’explotar i han caigut amb la castanya a dins. S’ha de treure la castanya i això fa molt lenta la recollida. A més, una part d’aquesta castanya l’has de deixar madurar perquè està molt verda”, explica Solé, que reconeix que mai havia vist un patiment del bosc tan exagerat com el d’aquest any. “Suposem que els castanyers centenaris, que ja tenen 600 i 700 anys, ja n’han vist abans de tots els colors i per això són els que resisteixen”, comenta.

A part de les inclemències del temps, els productors de castanyes catalanes també han de fer front al problema de la recollida furtiva. “Les castanyes són un fruit i són dels propietaris dels castanyers. Anar a collir-les és com anar a collir peres o pomes, no s’ha de fer. Però encara hi ha gent que no ho sap. Durant anys, aquí a Viladrau venien fins i tot autocars amb gent a passejar pel bosc i collir les castanyes”, explica l’alcaldessa, Margarida Feliu.

“És un problema de cada tardor, no només pel que fa a les castanyes, sinó també pel que fa als bolets i a altres productes del bosc. El que fem des de l’ajuntament és restringir l’accés amb vehicles i augmentar la vigilància els caps de setmana”, remarca Feliu, que reconeix que amb 65 quilòmetres de camins d’ús públic i només dos vigilants, als quals s’ha augmentat la jornada, no es pot arribar a tot arreu.

“Ens trobem molt sols, els agents públics haurien d’aparèixer més per les nostres finques. Nosaltres som qui té cura dels boscos i qui recull les castanyes; que vingui gent i se les emporti, ens perjudica”, insisteix Solé, que distingeix entre dos perfils de “furtius”. D’una banda, les famílies que hi van a passar el dia de passeig. “Si fossin tres o quatre famílies no passaria res. Però si són 300 i comptem un quilo per família, són 300 quilos que se’ns emporten de cop. Haurien d’entendre que aquestes castanyes, que es poden collir només durant tres o quatre setmanes, són les que ens han de permetre viure tot l’any”, lamenta. I encara més preocupants són els grups organitzats. “S’enfilen als arbres i fins i tot van amb màquines telescòpiques. Poden fer prou mal perquè l’any vinent aquelles branques siguin mortes i ja no donin castanyes”, assegura el responsable de Castanyes de Viladrau. Aquesta empresa només suposa un 1% de la quota de mercat de les castanyes a Catalunya, però es tracta d’una producció amb gran valor afegit.

“Donem feina a 45 persones del territori, tenim cura del país, oferim qualitat... Tot això ho haurien de tenir en compte entitats que fan castanyades. Però per desgràcia el que preval són els preus baixos”, lamenta Solé. L’any passat l’empresa va aconseguir setze tones de castanyes, però enguany encara no sap com anirà la temporada. “Anem dia a dia; el clima ens ho pot fer canviar tot en qualsevol moment”, conclou.