És una situació nova, i per això parlem de pandèmia silenciosa que nosaltres detectem en dos àmbits. Cada dia ens trobem als centres els nostres pacients que pateixen aquesta soledat no volguda, i a la vegada és una realitat que veiem tots en la nostra societat. Quanta gent viu sola o percep que no té amics? Les enquestes ens alerten i en la realitat és evident que això està creixent cada dia

Les relacions socials i els vincles es fan a poc a poc, i la pandèmia ho va fer malbé tot. La tendència a l’individualisme i no treballar la comunitat és una tendència que tenim. El pitjor, però, és que es va trencar la importància de les relacions socials en alguns col·lectius que no els han pogut refer. Les persones vulnerables han perdut el poc que tenien, s’han anat desfent i ens n’hem allunyat.

Volem denunciar i destacar la necessitat de la conversa i l’acompanyament, i en certa mesura revertir-ho. Fer companyia o relacionar-nos no vol dir jo ja tinc els meus amics. El que estem dient és que s’han de cuidar els que tenim al voltant que estan patint soledat, i ser conscients que molts cops aquesta és invisible, perquè es pateix en solitud. S’ha d’estar alerta al veïnatge, al lloc de treball, a l’escola, perquè n’hi ha arreu. I comencem a relacionar-nos d’una manera diferent, si cal fent un cafè per donar conversa i fer companyia.

Sí, perquè les enquestes diuen que són els que més perceben aquesta sensació que estan sols, i ells són els ciutadans del futur. Som tots conscients que a la llarga repercuteix en temes de salut, autoestima i felicitat. Són massa elements per no tenir-ho en compte.

Tenir milers de seguidors a Instagram no vol dir estar acompanyat o tenir amics. S’ha de veure com la tecnologia la posem al servei d’aquest nou paradigma de com ens hem de relacionar, que passa pel contacte. La tecnologia ens ha accelerat aquesta desconnexió, però a la vegada pot ser una aliada.

S’està veient que la tecnologia permet que no hi hagi vincles a les cases, i per tant és a les mans dels adults i dels infants que això canviï. És veritat que està creixent el nivell de solitud d’aquests joves i que els espais de relació s’han de tornar a identificar. Ara hi ha instituts que estan prohibint l’entrada de mòbils, tot i que es facin servir després.

S’han de fer pati, cafès i conversa, perquè fer vincles és important. M’has d’explicar com estàs, intercanviar coneixement i relacions. La soledat és molt de proximitat perquè una cosa és no tenir amics, que es pot treballar, i l’altra cosa és estar sol. És a les mans de tothom trencar aquesta solitud.