Contra tot pronòstic, el peronista Sergio Massa va guanyar diumenge la primera volta de les eleccions presidencials a l’Argentina. Amb el 36,6% dels vots, va posar fre al tsunami que va suposar el sorgiment de Javier Milei (29,99%), un candidat de la ultradreta que en només dos anys ha aconseguit posar cap per avall tot el sistema democràtic del país sud-americà. Milei ha crescut com l’escuma en els sondejos, proveït d’una motoserra amb la qual promet “aniquilar la casta política, empresària i sindical”. Proposa la dolarització, la llibertat de dur armes de foc i fins i tot la possibilitat de legalitzar la venda d’òrgans. És, a més, un negacionista de la dictadura i del canvi climàtic, posicions que l’apropen a altres líders de la ultradreta regional, com el brasiler Jair Bolsonaro o el nord-americà Donald Trump.

Milei va ser, l’agost passat, el més votat en les eleccions primàries obligatòries, amb les quals els partits van escollir els seus candidats a tot el país. En segon lloc, va quedar Patricia Bullrich, l’aspirant de Junts pel Canvi, l’aliança conservadora que el 2015 va dur Mauricio Macri a la Casa Rosada. Massa amb prou feines va aconseguir aleshores el tercer lloc. Dos mesos després, el peronista ha capgirat els resultats i competirà amb Milei en la segona volta de les presidencials del 19 de novembre. Alhora ha tret de la cursa presidencial Bullrich i ha accelerat la descomposició d’un front opositor que s’havia erigit des de la dreta com a alternativa al peronisme kirchnerista.

Massa és també ministre d’Economia i la seva gestió té poc a oferir: la inflació s’apropa al 140%, quatre de cada deu argentina són pobres i el PIB es contraurà aquest any més de tres punts. No obstant això, ha pogut disciplinar el peronisme darrere seu i imposar la idea que Milei és un perill per a la democràcia. El temor a un candidat acabat d’arribar que proposa dinamitar tot el sistema va ser més gran que els problemes econòmics i els desitjos de canvi en un sistema que fa aigües per totes bandes.

Ahir mateix va començar el joc de les aliances que permeti als dos aspirants que continuen en la cursa electoral sumar el 50% dels vots per guanyar la presidència en la segona volta. Milei va obrir la mateixa nit electoral els braços a l’expresident Mauricio Macri, amb qui, va dir, té “una bona relació”. L’ultra ja no parla d’“eliminar la casta”, una definició d’ampli espectre que inclou Macri i els seus equips, sinó d’“eliminar el kirchnerisme”, la força que controla la política argentina des de l’arribada al poder de Néstor Kirchner el 2003. Bullrich semblava que estava d’acord amb la invitació. Ara queda saber què farà el seu electorat, no sempre disposat a seguir les ordres dels dirigents. Dins de Junts pel Canvi hi ha forces més moderades, com la centenària Unió Cívica Radical, artífex de la transició democràtica el 1983, que no estan disposades a sotmetre’s a les idees de Milei. Massa podrà comptar amb aquests suports, que no són pocs, i també amb els 680.000 vots que van anar a parar a l’esquerra tradicional, representada per la candidata Myriam Bregman. Tant Milei com Massa tenen un mes per convèncer que són l’alternativa més viable a la crisi argentina.