Esquerra Republicana (ERC), EH Bildu i Bloc Nacionalista Gallec (BNG) han presentat una proposició no de llei a la mesa del Congrés perquè es desclassifiqui la informació del cop d’estat del 23 de febrer del 1981. A parer dels tres grups, quaranta anys després de l’intent d’enderroc de la novella democràcia estatal, “continuen sense fer-se” els “canvis legislatius necessaris” per desclassificar aquests documents i poder “aclarir els fets”. Després de la “versió oficial” del que va passar de fets coneguts a posteriori que “qüestionen la visió edulcorada” de la transició, ara noves informacions “apunten a la vinculació de l’aleshores cap de l’Estat”, Joan Carles de Borbó. De fet, ahir el coronel Antonio Tejero, que va ser condemnat per l’assalt a la cambra, va assegurar-ho en una entrevista a El Español.

Ell 16 de juny del 2021 ja es va aprovar amb191 vots a favor, 152 en contra i 1 abstenció una proposició no de llei d’ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, Bildu i BNG transaccionada amb el PSOE i Podem per reclamar al govern espanyol que fes “els canvis legislatius necessaris per desclassificar i donar a conèixer tots els documents escrits, sonors o de vídeo que permeti conèixer amb exactitud els fets vinculats al cop d’Estat del 23-F”.

Davant d’e les darreres informacions, i atès el temps transcorregut, els tres grups consideren que “ja no hi ha justificació” per no conèixer “amb detall” qualsevol document “significatiu” en mans de l’Estat, per tal d’aportar “llum i taquígrafs” a aquells fets.

“Cal conèixer tots els noms dels militars implicats en l’intent, no només els caps de turc condemnats, la trama civil directa i indirecta del cop, també els contactes amb partits que acceptaven un govern de concentració com a mal menor, disposats a col·laborar amb ell”, afirma l’exposició de motius de la proposició, a la qual ha tingut accés l’ACN.

“És necessari reconstruir les connexions existents amb tercers països, la seva tutela sobre els esdeveniments i finalment aclarir el paper de la Casa Real, les seves intencions veritables i el seu paper central a la trama”.

Els tres grups també aprofiten el text per lamentar que la Llei de Secrets Oficials del 1968, reformada deu anys més tard, és “una legislació franquista generadora d’opacitat, indefensió i, sobretot, desmemòria, que de manera inexplicable no ha estat encara adaptada als temps d’una societat democràtica”.