Cada any mirem de reconèixer el millor model de negoci digital, la proposta sostenible o circular i que integri la tecnologia dins el teixit. Tenim empreses potents que acaben de formar-se i com a premiats tenen l’oportunitat d’instal·lar-se a la incubadora on els acompanyem.

La transformació digital té diferents velocitats. Les iniciatives emprenedores neixen amb l’ADN digital. A les pimes els pot costar més fer el salt digital, no perquè vulgui, sinó perquè necessita finançament. Intentem apropar-los a les línies d’ajuts que obren les institucions supramunicipals com les línies d’Acció destinades a la transformació digital, o ajuts estatals i europeus.

Ens adonem que les empreses no tenen el coneixement i ens toca fer de pont perquè se n’assabentin. Els Next Generation estan obrint línies de suport i qui no els vol aprofitar comet un error. Mai hi ha prou finançament i poques vegades són del 100%. L’esforç econòmic s’ha de fer i no totes les empreses volen o hi confien.

Com a infraestructura oferim serveis a les start-up, que poden estar els primers anys a la incubadora mentre reben el nostre assessorament. Acostumen a ser entre tres i cinc anys. Els programes i serveis per abordar els reptes de digitalització o economia verda es fan extensius a totes les empreses del territori. La cadena de valor es molt diversa i no és el mateix per a un taller de confecció o un que fa estampació. Els escoltem en cada cas i ajudem amb programes d’R+D o projectes que es puguin presentar a fons de finançament.

La llei ens acompanya en aquest sentit perquè el sector ha de fer tota la transició ecològica per complir amb les directrius europees el 2025. Hi ha més pressió normativa i social perquè el mercat també demana un canvi en l’impacte ambiental en la indústria de la moda. És un doble esforç per impactar menys amb les emissions de diòxid de carboni i allargar la vida de la roba i que es produeixi amb materials reciclats sense exhaurir més recursos naturals.

En les últimes dècades el tèxtil ha estat una indústria molt oblidada. Va patir els efectes de la globalització i l’aixecament dels aranzels. La crisi va deixar els ànims caiguts però ara es veu la transformació digital i ecològica com una oportunitat. No es planteja com una amenaça que han de gestionar, sinó com una oportunitat que s’ha d’aprofitar. Per a algunes empreses es farà feixuc i preferiran tancar, però per a moltes altres és el moment de fer un salt qualitatiu a escala industrial.

La indústria viu un moment dolç perquè es troba en una etapa de canvi i de finançament. És una diferència important respecte a les crisis anteriors.