El gest de Yocheved Lifschitz, una de les dues ostatges alliberades abans-d’ahir per Hamàs, va sorprendre. Quan era lliurada al personal de la Creu Roja, es va girar per donar la mà a un dels milicians i li va desitjar “shalom”, pau, en hebreu.

Lifschitz, de 85 anys, va ser segrestada al quibuts de Nir Oz, a tocar de la Franja de Gaza, durant l’atac del 7 d’octubre passat, quan la milícia islamista palestina va matar unes 1.400 persones i en va segrestar més de dues-centes. Divuit dies després, ja a Tel-Aviv, va relatar el seu malson als mitjans, en una compareixença en què no va estalviar retrets a les autoritats israelianes per no haver sabut evitar la tragèdia.

“Vaig passar un infern que mai hauríem imaginat”, va assegurar en declaracions a les portes de l’hospital on havia estat atesa. La dona va relatar que el dia de la captura va ser traslladada en moto,com un sac, del quibuts cap a la Franja i pel camí va rebre cops de bastó, que si bé no li van trencar res, li van provocar “ferides greus” i li van fer “difícil respirar”. A més, li van robar el rellotge i les joies.

Un cop a Gaza, la van fer caminar unes dues o tres hores a través d’una “teranyina” de túnels humits fins a una sala on hi havia 25 ostatges més. Allà els segrestadors els van dir que eren creients i que no els farien mal, i que tindrien les mateixes condicions que ells als túnels. Després els van separar en grups de cinc i va ser conduïda amb quatre captius més a una habitació.

“Allà ens van tractar bé”, va afirmar Lifschitz, que va detallar que cada dos dies els visitava un metge i portava medicines. Els segrestadors els netejaven els lavabos i garantien les condicions sanitàries perquè, segons el seu parer, “tenien por dels contagis”. “Van tenir cura de totes les nostres necessitats, això s’ha de dir en favor seu”, va concedir. Segons ella, els homes que els custodiaven van ser “amables” i van parlar amb ells, excepte de “política”. Pel que fa al menjar, els donaven un àpat al dia de pita, formatge i cogombre.

Segons la seva opinió, Hamàs ho tenia tot preparat per retenir ostatges. Va posar d’exemple que hi havia xampú i suavitzant per a ells. És per això que va retreure a l’exèrcit i al Shin Bet (intel·ligència interior) que no haguessin estat capaços de copsar què preparava la milícia, malgrat els senyals d’alerta: “En algun punt, no s’ho van prendre seriosament.” “Ens va perjudicar greument. Vam ser els bocs expiatoris del govern”, va lamentar.

També va criticar que la tanca de seguretat que va costar més de 400 milions d’euros no servís de res per aturar l’“eixam” de terroristes que el 7 d’octubre van trencar el silenci d’un matí de sàbat per bombardejar les poblacions del sud d’Israel i irrompre al seu quibuts. “Va ser molt desagradable, molt difícil”, va recordar.

El marit de Yocheved, Oded Lifschitz, de 83 anys, és un dels habitants de Nir Oz que continuen segrestats. La família confia que estigui bé perquè parla àrab i coneix gent a Gaza, ja que tots dos eren activistes per la pau que ajudaven palestins a rebre tractament mèdic a Israel.

Les declaracions de Lifschitz van irritar la premsa conservadora israeliana, que, sense criticar-la directament, va considerar un “error” haver-li donat cobertura, perquè suposa una “victòria propagandística per a Hamàs”.

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2347779-he-passat-per-un-infern-que-mai-hauriem-imaginat.html

2347779