Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea, reunits a Brussel·les, van acordar aquest dijous demanar “corredors humanitaris” i “pauses per a necessitats humanitàries” perquè l’ajuda entri a la franja de Gaza. El text de conclusions destaca la “greu preocupació” dels Vint-i-set pel “deteriorament” de la situació humanitària a l’enclavament palestí i reclama que l’accés d’ajuda humanitària sigui “continuat, ràpid, segur i sense obstacles”.

“La UE treballarà de manera estreta amb els socis de la regió per protegir els civils, donar assistència i facilitar l’accés a aliments, aigua, servei mèdic, combustible i allotjament, tot garantint que aquesta assistència no és utilitzada per part d’organitzacions terroristes”, diu el document aprovat recollit per l’ACN.

El text, acordat pels líders europeus després de gairebé sis hores de debat, insisteix en la condemna a l’atac “brutal i indiscriminat” de Hamàs contra Israel, informa l’ACN. “L’ús per part de Hamàs de civils com a escuts humans és una atrocitat particularment deplorable”, diu el text, que insisteix en el dret d’Israel a defensar-se amb respecte del dret internacional i la llei humanitària internacional.

“El Consell Europeu reitera la importància de garantir la protecció de tots els civils en tot moment en la línia de la llei humanitària internacional. I deplora totes les pèrdues civils”, diu el document, que també demana a Hamàs l’alliberament dels ostatges “sense cap precondició”.

Els Vint-i-set, explica l’ACN, també fan una crida a “evitar l’escalada regional” i a treballar amb els “socis” per evitar-la, inclosa l’Autoritat Palestina. Finalment, la UE diu estar “preparada per contribuir al procés polític sobre la base de la solució dels dos estats” i dona suport a la idea de celebrar una conferència internacional de pau “aviat”.

Els líders europeus van arribar molt dividits a la reunió sobre la fórmula per demanar que es creessin les condicions perquè l’ajuda humanitària arribi a la Franja, sota setge d’Israel en resposta als atacs brutals de Hamàs a territori israelià el 7 d’octubre passat. Explica l’ACN que alguns membres com l’Estat espanyol o Irlanda, eren favorables a la petició d’un alto el foc humanitari i d’altres a la idea d’una “pausa humanitària” o “pauses humanitàries”, mentre països com Alemanya o Àustria havien defensat fer servir el concepte “finestra humanitària”. La discussió per als líders més reticents era trobar una fórmula que no interferís, segons ells, amb el dret d’Israel a defensar-se.