CaixaBank va guanyar 3.659 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any, una xifra que equival a millorar la del mateix tram del 2022 en un 48,2%. Les pujades de tipus que ha anat practicant el Banc Central Europeu (BCE) han impulsat el negoci de l’entitat, que ha vist com milloren els seus marges i la rendibilitat del negoci en general.

L’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri, que ha presentat els seus comptes aquest divendres a la CNMV, mostra un creixement del 60,7% fins als 7.364 milions del seu marge d’interessos, la magnitud que calcula la diferència entre la rendibilitat de l’actiu, com els crèdits concedits, i els interessos pagats pel banc.

Aquest creixement, junt amb la millora del resultat del negoci d’assegurances (21,2 %) i dels ingressos de participades de bancassegurances (47,6%), han equilibrat en part la caiguda de les comissions netes, que van retrocedir un 5,3% fins als 2.741 milions.

D’aquesta manera, el marge brut, que és el que aglutina tots els ingressos corrents de l’entitat, ha sumat fins al setembre un total de 10.689 milions, amb un increment del 28,9% respecte al mateix període de l’any anterior.

D’altra banda, l’entitat també ha vist augmentar els recursos de clients, que es van situar en 619.323 milions, que equivalen a un 1,3% més, gràcies a la contractació de productes d’estalvi a llarg termini. Hi destaquen les subscripcions netes de fons d’inversió, plans de pensions i assegurances d’estalvi, que han assolit els 5.689 milions d’euros, gairebé el doble que en el mateix període de 2022.

En línia amb la resta del sector, a CaixaBank, l’evolució del crèdit a empreses i del crèdit al consum han compensat la caiguda del crèdit per a l’adquisició d’habitatge, frenada en un 3,9% per les amortitzacions anticipades. En total, la reducció de la cartera de crèdit ha estat del 3,9% en el que portem d’any. La firma d’hipoteques s’ha moderat a causa de la pujada de tipus, amb una nova producció hipotecària de 6.680 milions. Els crèdits al consum han sumat 7.700 milions i els d’empreses 27.700 milions. En el context d’encariment del diner, CaixaBank ha signat 10.600 acords de refinançament a particulars i 9.800 novacions de tipus variable a tipus fix.

Paral·lelament, la morositat ha repuntat una dècima fins al 2,7% en aquests primers nou mesos, tot i que els saldos dubtosos han reculat fins als 10.200 milions d’euros, 490 milions menys que entre el gener i el setembre de l’any passat.

En el període reportat, en què l’entitat ha abonat 373 milions per l’impost a la banca, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha carregat contra aquest tribut, ja que considera que “té molt poc sentit” que s’estableixi de manera permanent, tal com proposen el PSOE i Sumar. “Gravar més la banca és tirar-se un tret al peu”, ha dit Gortázar durant la presentació dels resultats a la premsa. “Si castiguem l’aparell circulatori de l’economia, castiguem a tota l’economia”, ha agregat el directiu.

També ha avançat que al gener actualitzaran els seus objectius pel 2024 amb una renovació del pla estratègic, perquè van “notablement per sobre” del que tenien previst, i que això comportarà la revisió a l’alça de la política de remuneració a l’accionista.

Pel que fa a l’estructura, el banc ha reduït el nombre de sucursals fins a 4.199, 205 menys que fa un any. No obstant això, el nombre d’empleats ha crescut en 146 persones, fins a un total de 44.771.

Amb totes aquestes xifres, CaixaBank ha incrementat el ROE, (per la sigla en anglès de return on equity) és a dir, la rendibilitat del negoci, que ha passat a un 11,9% davant del 7,2 % de fa un any. Aquest fet ha estat valorat per Gortázar, com una “gran notícia” per als accionistes, entre els quals, per cert, hi ha l’Estat a través del FROB, després de l’absorció de Bankia per part de l’entitat.

.