Tal com ja van anunciar al juliol, quan van donar tres mesos al Ministeri de Cultura per completar el procés, la Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional per reclamar el retorn definitiu dels Papers de Salamanca pendents. Disset anys després de l’aprovació de la llei de retorn (L21/2005), encara falten per retornar un 5% de la totalitat dels documents.

Entre ells, es demana la transferència de la documentació a la Generalitat de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya, que una sentència de l’Audiència Nacional del 2008 i del Suprem de 9 de del 2010 van establir que havia de ser transferida, la de la maçoneria catalana –l’última de particulars i entitats privades que queda pendent–, la de justícia –una competència de la Generalitat republicana que inclou, per exemple, indults signats per Companys– i la dels 47 ajuntaments catalans.

A banda de la petició dels documents, en el mateix recurs presentat a l’Audiència també es demana que la Generalitat comparegui com a part interessada en la comissió mixta amb el Ministeri de Cultura.

Al juliol, l’entitat ja va denunciar que la inactivitat del Ministeri de Cultura “no té cap sentit i és una qüestió de dignitat institucional”.També van denunciar el poc cas que els hi havia fet el departament de Cultura de la Generalitat. Per això, esperen que els procediments legals “posin en marxa la Generalitat” i rebin el seu suport per poder desencallar aquesta situació.

Des de la Comissió de la Dignitat s’espera que el Govern reclami també la documentació de diversos departaments del govern català del període republicà requisat per les tropes franquistes el 1939 i localitzats a l’Arxiu de l’Exèrcit d’Àvila.

A través d’un comunicat, la Comissió de la Dignitat han lamentat que el ministrre de Cultura en funcions, Miquel Iceta sigui “tan poc sensible” a l’hora de completar la restitució “d’una injustícia reconeguda per una llei”. “Fa 83 anys que l’estat amb la seva actitud obstructiva manté la impunitat. El govern espanyol té el deure de reparar-les retornant-los la documentació que els va requisar el 1939 per la força de les armes”, conclou l’entitat en una nota.