Política

Estat espanyol

Monarquia

Elionor al país de l’amnistia

La princesa de Girona fa 18 anys i jura la Constitució amb els poders i els mitjans públics entregats a la missió que sigui la primera reina no consort o regent des d’Isabel II

Plantada d’ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i Podem

El 1986 hi era Pujol

La portada d’Hola –“la gran enquesta sobre la princesa”, anuncia la revista del cor al quiosc en un país on el CIS té prohibit des del 2015 preguntar als baròmetres per la monarquia–, la cara de la moneda commemorativa de 40 euros, els programes Informe semanal i Audiencia abierta de TVE com a estendards de l’entrega entusiasta dels mitjans públics i un Congrés dels Diputats disposat a demolir en una setmana la tribuna d’oradors i la mesa per instal·lar-hi un attrezzo de vellut i catifes reials quan l’exdiputat de Podem Pablo Echenique va topar durant quatre anys (2019-2023) contra informes de Patrimonio Nacional contraris a adaptar el faristol de l’hemicicle a persones amb cadira de rodes per mobilitat reduïda. En aquest marc de conte titulat Operació Elionor o Elionormania i construït ad hoc al país de l’amnistia, la princesa d’Astúries i de Girona, Elionor de Borbó i Ortiz, va complir ahir 18 anys i amb la majoria d’edat va protagonitzar el ritual de jurar la Constitució a les Corts que el seu pare, el rei Felip VI, va fer el 30 de gener del 1986 quan era príncep. “Em dec des d’avui a tots els espanyols, als quals serviré en tot moment amb respecte i lleialtat perquè no hi ha major orgull. En aquest dia tan important, els demano que confiïn en mi, com jo tinc posada tota la meva confiança en el nostre futur, en el futur d’Espanya”, va dir la princesa que aspira a ser la primera reina espanyola no regent o consort des d’Isabel II després de “jurar complir i fer complir la Constitució”.

Amb els pares constitucionals Miquel Roca i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i els expresidents espanyols Mariano Rajoy, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar i Felipe González (actors d’una viva tertúlia entre ells), entre altres autoritats, a la tribuna, Elionor va fer la seva entrada a l’hemicicle per la porta dels lleons de la Carrera de San Jerónimo i passant sota el baldaquí de gala –un tendal de 215 quilos i 147 metres amb l’escut d’Espanya al centre, una corona ducal i els escuts de les províncies del 1833– després de ser conduïda lentament en un Rolls Royce Phantom IV pel centre de Madrid. Amb Felip VI dedicant-li somriures de complicitat i Letícia visiblement tensa i amb el rictus rígid, Elionor va jurar la Constitució davant el Congrés i el Senat amb Francina Armengol ocupant el lloc que el 1986 va ocupar Gregorio Peces-Barba però davant el mateix exemplar de la Carta Magna que ara fa 37 anys. Entre els 600 electes assistents, entre diputats i senadors, ahir únicament hi havia dues cares repetides: Luis Planas (l’actual ministre d’Agricultura era un jove diputat del PSOE per Còrdova de 33 anys el 1986) i Ignacio Gil Lázaro (avui diputat de Vox i fa 37 anys a les files d’Alianza Popular).

Si en aquella cambra del 1986 la dona hi tenia una presència ínfima i el govern de Felipe González no tenia cap ministra, ahir regnava la paritat a l’hemicicle i al govern de Pedro Sánchez, i una presidenta del Congrés, la balear Francina Armengol, va parlar en català, basc i gallec tot citant el poeta valencià Vicent Andrés Estellés (“Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble”), el basc Felipe Juaristi (“bihotz zintzoa bezain zabala” o “ample com un cor generós”) i la gallega Xohana Torres (“eu tamén navegar” o “jo també vull navegar”). L’oda plurilingüe no era escoltada per ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i Podem, ja que aquests partits –i les ministres Irene Montero (Igualtat) i Ione Belarra (Drets Socials) i el secretari de la mesa, Gerardo Pisarello– van plantar l’acte d’exaltació de la continuïtat monàrquica. “En democràcia és la ciutadania qui ha d’elegir totes les institucions que ens representen. El principi hereditari propi de la institució monàrquica no només és d’un altre temps, és sobretot incompatible amb la democràcia”, afirmava Montero. ERC, EH Bildu i el BNG, al seu torn, compartien un comunicat en què censuraven una monarquia “hereva de la dictadura” i “l’enèsim intent de perpetuar una institució arcaica, opaca i que ha emparat sistemàticament la corrupció”. El buit d’ahir contrasta amb la presència del president Jordi Pujol i del lehendakari José Antonio Ardanza el 1986. Els que sí que es va sumar als sis minuts d’ovació in crescendo que les Corts van tributar dempeus a Elionor van ser la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats. Després del jurament al Congrés i l’acte al Palau Reial, l’agenda de la princesa incloïa un sopar privat a El Pardo amb el fins aleshores vetat Joan Carles I. Perquè el conte d’Elionor al país de l’amnistia exigia que el rei emèrit fos l’elefant a l’habitació que ningú no vol veure tot i la paradoxa de voler ocultar-lo en una institució que és hereditària. “No estaràs sola en el teu camí. En la teva família trobaràs el necessari suport”, va dir Felip VI a la seva hereva al tron per reconfortar-la.

6
minuts va durar l’ovació tributada a la princesa Elionor de Borbó i Ortiz per part dels 600 diputats i senadors presents ahir al Congrés. Entre els que es van posar dempeus i van aplaudir hi havia la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.