Una fotografia és l’anatomia d’un instant i la congelació d’un moment, però la subversiva instantània de sofà a Brussel·les del número tres del PSOE, Santos Cerdán, i el president Carles Puigdemont –i com a “president” és reconegut en el comunicat del PSOE– és l’activació final de la moviola de la investidura imminent de Pedro Sánchez. L’endemà que Cerdán es veiés cara a cara amb Puigdemont davant d’un mural fotogràfic de l’1-O –“no em va incomodar”, ho va naturalitzar ahir el polític navarrès i secretari d’organització del PSOE– i d’aconseguir que l’impacte de la fotografia es diluís per la jura de la Constitució d’Elionor, el Congrés es va activar per tenir una investidura a punt ja la setmana que ve, amb l’assossec de saber que no caldrà una segona votació perquè Junts ha descartat l’abstenció i entregarà el vot a favor a la primera. Amb la prevenció que cap accident desplaci el ple d’investidura al 14 i 15 de novembre, fonts properes a Pedro Sánchez albiren un guió que passa per rubricar els acords amb Junts i ERC, registrar formalment la llei d’amnistia al Congrés i tenir una investidura d’èxit entre els dies 6 i 9 de novembre perquè el reelegit president ja participi entronitzat a la cimera que els líders socialistes europeus celebren a Màlaga el cap de setmana del 10 de novembre. Per tal de llimar els últims punts de la llei d’amnistia, ahir a la tarda Sánchez i el president Pere Aragonès van conversar per telèfon, i la trucada va servir per “desbloquejar els seus últims detalls” i aplanar l’acord per registrar-la pròximament i buscar dia i hora per a la signatura.

L’únic element que manté l’enigma sobre la data és que la negociació està en mans de pocs actors –Sánchez, el ministre Félix Bolaños (Presidència) i Santos Cerdán en nom del PSOE; Puigdemont i Jordi Turull, en nom de Junts– i això fa que la informació flueixi amb comptagotes fins i tot dins de les pròpies files. El Senat –on el PP té majoria absoluta–, a més, vol ser un factor de distorsió: el dimarts 7 de novembre ha programat una sessió de control al govern de Sánchez amb el doble ànim d’intentar boicotejar la investidura i d’evidenciar que el Congrés està paralitzat. Així que, tant si la presidenta del Congrés, Francina Armengol, convoca el ple pel dilluns 6 –la votació seria el dimarts 7– o bé opta per iniciar el ple el dimarts 7 –la votació arribaria el dimecres 8–, el PP ho veuria com un intent d’Armengol de contraprogramar l’activitat del Senat. És aquest factor el que porta les fonts parlamentàries consultades a no descartar que el ple d’investidura s’iniciï amb el discurs del candidat Sánchez dilluns, dimarts o fins i tot dimecres (i en aquest últim cas seria investit el dia de la festa madrilenya de l’Almudena). El dia se sabrà demà o divendres.

El consens entre les fonts negociadores consultades, però, és que tot és a punt i que ha arribat l’hora de la veritat per a tothom: la de Sánchez de pagar el cost de la impopularitat de l’amnistia (“fer de la necessitat virtut”, diu el president que va sumar 1 milió de vots més després dels indults) i aconseguir firmar els acords a l’uníson; la de Junts de fer el gir copernicà des del no surrender a ser part de l’equació de la governabilitat a canvi de l’amnistia i sense cobrar tot per endavant; i la d’ERC de no ser relegat de sobte en l’escalafó dels socis i de fer valer que té 7 escons com Junts.

Que Puigdemont –que al Madrid oficial és retratat des de l’octubre del 2017 amb l’adjectiu pròfug com si ja fos un epítet– sigui homologat com a interlocutor per part del PSOE és una disrupció que cou. “Jo també soc el PSOE... Per qui em prenen?”, s’enfadava ahir l’expresident espanyol Felipe González quan se li preguntava al pati del Congrés si ell hauria protagonitzat l’escena de Santos Cerdán i la presidenta del grup socialista europeu, la basca Iratxe García, i el cap de la delegació socialista a Brussel·les, Javier Moreno, nascut a Ginebra i fill d’espanyols emigrants. “El govern sempre ha de ser més generós que els grups parlamentaris”, diu la direcció socialista sobre el peatge de la fotografia amb l’1-O al fons.

La fotografia inèdita del desglaç és la traducció plàstica d’una de les exigències fetes per Puigdemont en la seva conferència del 5 de setembre (“el reconeixement de la legitimitat democràtica de l’independentisme”) i va més enllà de la de Sánchez i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, el 13 d’octubre. “No em pot incomodar res que estigui en l’ordre del que ara ens preocupa, que és formar govern”, relativitza l’exvicepresidenta Carmen Calvo. “És la imatge, no d’una reconciliació –ja m’agradaria!–, és la imatge d’una humiliació i d’una rendició”, s’alarmava el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. “El problema no és que el PSOE s’humiliï davant Puigdemont, això ens importa un rave. El problema és que el PSOE pretén humiliar Espanya i les institucions”, diu el líder de Vox, Santiago Abascal. En veure la fotografia, Feijóo va telefonar als organitzadors de la nova marxa contra l’amnistia el 18 de novembre a Madrid per dir que hi anirà.

En una altra esfera i també amb l’amnistia al fons, el Congrés viu un relleu clau: el lletrat major de les Corts i secretari general del Congrés, Carlos Gutiérrez Vicén, deixa el seu lloc després de deu anys –ha actuat sota dues presidències del PP, la de Jesús Posada i d’Ana Pastor, i dues del PSOE, la de Patxi López i de Meritxell Batet– i després de significar-se contra l’admissió a tràmit de la llei d’amnistia amb durs informes interns. L’elegit per Armengol com a nou lletrat major és Fernando Galindo, fins ara sotssecretari en el Ministeri de Política Territorial i marit de Mercedes Cabrera, fins ara directora general de Relacions amb les Corts amb Bolaños a Presidència. La partida d’escacs de la investidura està en joc i cada peó val el seu pes al tauler.