Ken Mattingly (Chicago, 1936), històric pilot i astronauta de la NASA, va morir dimarts passat als 87 anys deixant petjada en algunes de les grans missions del programa Apollo a la Lluna. Després de participar com a membre de suport en les missions 8 i 11, havia de ser un dels pilots del mòdul en la recordada missió 13, de la qual es va fer una pel·lícula amb Tom Hanks de protagonista perquè la tripulació es va salvar gairebé de miracle. L’actor Gary Sinise va interpretar el paper de Mattingly en el film dirigit per Ron Howard. A principis d’any, amb motiu de l’aniversari de la missió, Sinise va escriure un missatge a les xarxes socials en què qualificava d’“honor” haver-se posat en la pell de l’astronauta.

Mattingly va ser descartat 72 hores abans de la missió. Havia estat exposat al xarampió, tot i que finalment no va contraure mai la malaltia. Aquesta decisió probablement va salvar la seva vida i la dels seus companys, perquè des de Houston va tenir un rol decisiu perquè l’Apollo 13 i els seus astronautes tripulants –James Lovell, Fred Haisie i Jak Swigert– puguessin tornar a la Terra.

Durant la missió va esclatar un tanc d’oxigen i això va posar en perill els tripulants. Mattingly va jugar un rol fonamental per idear el pla en què els astronautes havien d’usar el mòdul lunar com un improvisat bot salvavides per tornar sans i estalvis. Va transmetre i guiar les instruccions detallades als seus companys perquè entressin de forma segura a l’atmosfera terrestre i es realitzés amb èxit la seva baixada al Pacífic.

Mattingly posteriorment va participar, com a pilot, en l’última missió a la Lluna, l’Apollo 16 (1972), i va col·laborar en el desenvolupament dels transbordadors. Va participar en l’últim vol del Columbia (1982) i en el viatge del Discovery del 1985.

El pilot havia començat la seva carrera a l’infanteria de la marina del seu país abans d’ingressar com estudiant a l’escola de pilots d’investigació de l’espai, on la NASA el va elegir per formar part de la promoció d’astronautes del 1966.