Nova campana i posada a punt de les sis restants que hi ha actualment en funcionament al campanar de la basílica de Santa Maria de Mataró. La capital del Maresme va presentar ahir el projecte de rehabilitació després de dos anys d’estudi i d’elaboració de la proposta. L’obra inclou la substitució de la campana Carme, que va deixar de sonar el 2017 després de localitzar-hi una esquerda, i la intervenció integral a les altres canviant els actuals elements de contrapès i de subjecció de ferro per uns de fusta. La intervenció, segons va explicar el director del Museu Arxiu de Santa Maria, Nicolau Guanyabens, permetrà “fer una restitució plena de les campanes, garantir la continuïtat dels repics manuals i ressaltar els valors singulars del campanar des del punt de vista històric, arquitectònic i etnogràfic”. I és que a Mataró, des de fa més de 40 anys, i un cop desapareguda la figura del campaner d’ofici, un grup de voluntaris s’encarrega d’executar els repics manuals propis de les festes de tot l’any litúrgic, “amb més de 80 repicades manuals”. Cinc de les campanes son litúrgiques i les altres dues, situades a la part més alta del campanar, civils perquè s’encarreguen només de donar els quarts i les hores.

L’actuació és la més important que s’ha fet en l’edifici des del segle passat i, segons destaca Guanyabens, està del tot justificada pel fet que el campanar de la ciutat “és una icona local comparable amb la Laia l’Arquera, el gegant Robafaves o la locomotora Mataró”. De fet, el repic de les campanes és un dels actes imprescindibles en dates tan assenyalades com la festa major de les Santes. “Amb les operacions previstes, l’estudi documental i les tècniques reproduïdes, la ciutat podrà recuperar els repics genuïns i la tècnica característica dels campanars catalans, amb trets distintius mataronins”, afirma Guanyabens. La nova campana Carme substituirà l’actual, que data del 1954, i tindrà les mateixes decoracions i inscripcions. La peça, de 86 centímetres de diàmetre, 73 d’alçada i un pes aproximat de 400 quilos, anirà a cura d’un mestre campaner de Cantàbria. Pel què fa a la intervenció integral amb la resta de campanes, el director del Museu Arxiu va especificar que el que es busca és “considerar el campanar com un tot instrumental, que forma una unitat orgànica, simbòlica i instrumental”. “Es restablirà la plenitud del campanar, perquè amb els nous tirants metàl·lics s’hi podran fer els tocs manuals històrics, per poder-les tocar amb cordes, i no amb la mà com s’ha hagut de fer en els últims anys”, va explicar Guanyabens. Posteriorment, les dues campanes civils i algunes de les litúrgiques també s’electrificaran perquè puguin fer-se sonar de manera automàtica en determinades ocasions i quan sigui necessari.