El Govern francès proposa una llei per expulsar amb “duresa” els delinqüents estrangers
El ministre de l’Interior expressa la seva voluntat de lluitar contra la immigració irregular
El polític considera “un drama” la lentitud amb què es dicten les ordres d’expulsió
El ministre de l’Interior de França, Gérald Darmanin, ha justificat aquest dilluns el seu controvertit projecte de llei d’immigració perquè al seu judici cal mostrar “duresa” per a expulsar als estrangers delinqüents, però també simplificar els procediments per a tractar les demandes d’asil.
“La llei que presentem es regeix per dos principis: la duresa i la simplificació”, ha dit Darmanin en l’obertura del debat al Senat d’aquest text, després d’haver estat endurit en comissió per la majoria conservadora en la cambra baixa.
El ministre, representant de l’ala més dretana del Govern d’Emmanuel Macron, va posar l’accent en la seva voluntat de lluitar contra la immigració irregular per motius econòmics i va considerar “un drama” la lentitud amb què la Justícia dicta les ordres d’expulsió a estrangers, molts d’ells per haver comès delictes.
“No he pogut expulsar a 4.000 persones que havien d’anar-se del nostre país”, ha lamentat Darmanin, qui va atribuir aquesta impotència a la gran quantitat de recursos, fins a quatre, que un immigrant pot presentar per a impedir l’execució d’aquestes ordres, suspeses fins a una decisió final que pot demorar-se més d’un any.
El ministre ha indicat que el que es busca amb el nou text legislatiu és “rapidesa”.
El projecte de llei facilita l’expulsió d’estrangers que representen “una amenaça greu contra l’ordre públic”, la qual cosa inclou immigrants en situació irregular que siguin condemnats amb penes de deu anys de presó o de cinc en cas de reincidència.
Darmanin ha apuntat que aquesta “duresa” també ha de dirigir-se contra les xarxes de traficants d’immigrants i va recordar l’enfonsament de novembre de 2021 d’una embarcació enfront de les costes de Calais, que va causar la mort de 27 migrants que tractaven d’arribar de manera irregular a Anglaterra.
El seu discurs de fermesa amb les empreses que utilitzin a treballadors en situació irregular cobra una significació particular davant la cambra baixa, on té majoria el partit de la dreta clàssica, els Republicans (LR).
LR s’ha manifestat en contra l’article 3 del projecte de llei, un dels més controvertits, que facilitarà la regularització de sense papers que portin almenys tres anys a França i vuit treballant en un lloc en un sector amb escassa oferta de mà d’obra, com l’hostaleria, la construcció o les cures de les persones.
La primera ministra, Élisabeth Born, va tractar d’insistir que el propòsit d’aquest article no és afavorir l’anomenat “efecte crida”, sinó “permetre la regularització a persones que estan en el nostre territori des de fa anys, ben integrades”.
El problema per al Govern és que no disposa d’una majoria parlamentària suficient per a tirar endavant aquest projecte de llei sense el suport de la dreta o de l’esquerra.
Per això Darmanin va afirmar que està “obert” a modificacions del seu text, alguna cosa que ja va fer la dreta en el treball en comissió en la cambra alta.
L’Executiu, i especialment el ministre de l’Interior, al qual se li atribueixen ambicions presidencials, es juga molt amb aquest projecte de llei que en els seus principals punts compta amb el suport de l’opinió pública, d’acord amb diverses enquestes publicades en els últims dies.