Societat

TXEMA MAGRO

APICULTOR

“Si no les emprenyes, les abelles no et faran mai res”

“S’ha de sensibilitzar que les abelles són essencials per a la vida més enllà de fer mel”

“La vespa asiàtica és un risc i està descontrolada”

Passió per les abelles
Aquest apicultor és l’ideòleg i l’ànima a Can Parcala. Va ser un dels impulsors del projecte social que va arrencar quan els propietaris de la finca van cedir l’espai a la Fundació Maresme. Com a apicultor professional, des de fa més de 30 anys, va idear l’aula apícola, on persones amb diversitat funcional tenien una ocupació per cuidar les abelles. Des del 2013, a Can Parcala es produeix mel i altres productes per contribuir al projecte social.

A la finca de Can Parcala es preserva l’abella negra, una espècie autòctona a Catalunya, que s’ha adaptat a la humitat, la salinitat i la flora del Maresme.

Què té d’especial aquesta abella negra que protegiu?
És l’abella rústica d’aquí, la més pura. A primer cop d’ull, les abelles ens poden semblar totes iguals, però tenen una resistència diferent als canvis tèrmics, a les malalties, i no és el mateix a aquí que als Pirineus.
Com els afecta l’amenaça del canvi climàtic?
Com qualsevol ésser viu, necessiten un canvi gradual per ser més resistents a aquest clima canviant. Les abelles, com nosaltres, no tenen temps a adaptar-s’hi. Pateixen les sequeres, ja que tenim menys flors, que són el seu menjar, però també s’interromp el cicle biològic de la planta. Sense pol·linitzadors, no hi ha fruits ni llavors. S’ha de sensibilitzar que les abelles són essencials per a la vida de moltes espècies, més enllà de fer-nos la mel.
I la por que ens fan?
Elles tenen un dispositiu de defensa molt lícit. Si no les emprenyes, les abelles no et faran mai res. Si intervenim sense seny o les agredim, s’hi tornaran. Si no fos per elles i molts insectes pol·linitzadors, que són els grans oblidats, aquest cicle mediambiental no funcionaria.
La vespa asiàtica que s’ha estès pel territori s’ha convertit en l’enemic a batre?
Ara mateix, la vespa asiàtica és un risc i està descontrolada. El 2003 va entrar pel sud de França, no ha parat de colonitzar i ja ha arribat a mig Europa. A casa nostra, encara que sigui testimonial, està escampada a tot el territori. Al Gironès, al Maresme i a la Garrotxa, l’expansió va ser dantesca. El sector està molt preocupat per la manera com es propaga. De cada niu, en surten entre 60 i 90 reines que queden prenyades esperant la primavera per fer els nous nius.

I com es pot frenar?

Estem provant de capturar amb trampeig les reines. És complicat, perquè arriben a colonitzar uns 100 quilòmetres cada any per menjar, l’abella o altres insectes, perquè busca proteïna animal per donar-la a les seves larves, que creen l’aliment per a elles.
Falten més recursos?
Estem sols. No n’hi ha prou a fer un mapa, des de l’administració, per alertar de la seva presència. S’han de facilitar les eines i posar recursos per retirar els nius. No pot ser que li toqui pagar al veí que truca a l’Ajuntament per avisar perquè si no té els recursos el niu es queda allà i tenim 60 nius més l’any següent. S’ha de deixar de silenciar i fer una crida. La vespa asiàtica és una amenaça per als que cuidem abelles i per l’impacte brutal en l’entorn com a depredadora d’insectes.
Com noteu que cada cop n’hi ha menys, d’abelles?
L’abella salvatge, que viu en llibertat, sense la intervenció humana, està desapareixent. L’indicador més clar és que els darrers tres anys abans ens trucaven per retirar 40 o 60 eixams en una temporada i aquest any n’hem retirat tres.
Posar més eixams protegits seria una solució?
Això i donar ajuts per retirar els nius facilitaria recuperar la població l’any vinent. Catalunya té un fort potencial apícola però es podria explotar molt més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.