És l’abella rústica d’aquí, la més pura. A primer cop d’ull, les abelles ens poden semblar totes iguals, però tenen una resistència diferent als canvis tèrmics, a les malalties, i no és el mateix a aquí que als Pirineus.

Com qualsevol ésser viu, necessiten un canvi gradual per ser més resistents a aquest clima canviant. Les abelles, com nosaltres, no tenen temps a adaptar-s’hi. Pateixen les sequeres, ja que tenim menys flors, que són el seu menjar, però també s’interromp el cicle biològic de la planta. Sense pol·linitzadors, no hi ha fruits ni llavors. S’ha de sensibilitzar que les abelles són essencials per a la vida de moltes espècies, més enllà de fer-nos la mel.

Elles tenen un dispositiu de defensa molt lícit. Si no les emprenyes, les abelles no et faran mai res. Si intervenim sense seny o les agredim, s’hi tornaran. Si no fos per elles i molts insectes pol·linitzadors, que són els grans oblidats, aquest cicle mediambiental no funcionaria.

Ara mateix, la vespa asiàtica és un risc i està descontrolada. El 2003 va entrar pel sud de França, no ha parat de colonitzar i ja ha arribat a mig Europa. A casa nostra, encara que sigui testimonial, està escampada a tot el territori. Al Gironès, al Maresme i a la Garrotxa, l’expansió va ser dantesca. El sector està molt preocupat per la manera com es propaga. De cada niu, en surten entre 60 i 90 reines que queden prenyades esperant la primavera per fer els nous nius.

Estem provant de capturar amb trampeig les reines. És complicat, perquè arriben a colonitzar uns 100 quilòmetres cada any per menjar, l’abella o altres insectes, perquè busca proteïna animal per donar-la a les seves larves, que creen l’aliment per a elles.

Estem sols. No n’hi ha prou a fer un mapa, des de l’administració, per alertar de la seva presència. S’han de facilitar les eines i posar recursos per retirar els nius. No pot ser que li toqui pagar al veí que truca a l’Ajuntament per avisar perquè si no té els recursos el niu es queda allà i tenim 60 nius més l’any següent. S’ha de deixar de silenciar i fer una crida. La vespa asiàtica és una amenaça per als que cuidem abelles i per l’impacte brutal en l’entorn com a depredadora d’insectes.

L’abella salvatge, que viu en llibertat, sense la intervenció humana, està desapareixent. L’indicador més clar és que els darrers tres anys abans ens trucaven per retirar 40 o 60 eixams en una temporada i aquest any n’hem retirat tres.

Això i donar ajuts per retirar els nius facilitaria recuperar la població l’any vinent. Catalunya té un fort potencial apícola però es podria explotar molt més.