La set­mana cari­be­nya judi­cial neix en època de Car­los Dívar com a pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), del 2008 al 2012, anys en què els dies labo­ra­bles a l’òrgan de govern dels jut­ges eren només de dimarts a dijous i la resta eren caps de set­mana llargs (en el seu cas, en hotels de luxe a Mar­be­lla pagats pel con­tri­bu­ent). Més d’una dècada després dels caps de set­mana de qua­tre dies paten­tats per Dívar, el pro­ta­go­nisme inde­pen­den­tista ins­pira a les togues la set­mana stak­ha­no­vista: l’aug­ment sob­tat de pro­duc­ti­vi­tat labo­ral que fa que suma­ris arros­se­gats durant anys es con­clo­guin frenètica­ment en dies pròxims a les inves­ti­du­res quan afec­ten actors cata­lans clau de la nego­ci­ació en marxa. Com si el pas­sat que ha de ser amnis­tiat es resistís a ser obli­dat, el con­vuls gener del 2020 –la Junta Elec­to­ral Cen­tral tom­bant el pre­si­dent Quim Torra i Pedro Sánchez forçant al Congrés la inves­ti­dura en plena caval­cada de Reis per no per­dre l’abs­tenció d’ERC– va res­sus­ci­tar ahir quan el jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Manuel García-Cas­tellón, afí al PP, va irrom­pre a la des­es­pe­rada impu­tant Car­les Puig­de­mont i Marta Rovira per ter­ro­risme pel cas de les pro­tes­tes del 2019 de Tsu­nami Democràtic. Sota un intens foc judi­cial –que inclou la revolta al CGPJ de nou magis­trats con­ser­va­dors que van impo­sar una decla­ració con­tra una amnis­tia que encara no exis­teix–, el PSOE i Junts avan­cen: tenen un acord polític ja tan­cat i només el repte d’afi­nar jurídica­ment la llei d’amnis­tia en els casos de law­fare frena la firma. “¡A por ellos! per no per­dre el cos­tum. És el cop d’estat per­ma­nent que tant els agrada reviure, sigui amb sabres o sigui amb togues”, etziba Puig­de­mont davant l’agi­tació de les punye­tes con­tra ell. “Tejero porta toga”, avisa Gabriel Rufián (ERC).

Amb el nego­ci­a­dor del PSOE San­tos Cerdán a Brus­sel·les des de diu­menge a la tarda per rubri­car l’acord amb Junts, les parts saben que el temps s’esgota i que Madrid i la seva bom­bo­lla mediàtica és una olla a pressió on tot cons­pira en con­tra de l’acord. “Qui pugui fer, que faci. Qui pugui con­tri­buir, que con­tri­bu­eixi”, va sen­ten­ciar dijous l’expre­si­dent espa­nyol i patró de la FAES, José María Aznar. I, des del cant de sirena d’Aznar, el balanç del pai­satge en qua­tre dies és aquest: el car­rer Fer­raz és objec­tiu d’escrache de PP i Vox, Espe­ranza Aguirre ha lide­rat el tall del car­rer perquè els crits de “¡Puig­de­mont, a prisión!”, “Sánchez y el Borbón, la misma mierda son” i “Franco, Franco” arri­bin nítids a la seu del PSOE, l’Audi­en­cia rima Puig­de­mont i Rovira amb ter­ro­risme i el CGPJ –cadu­cat des de fa cinc anys– viu una insur­recció inèdita del bloc con­ser­va­dor eri­gint-se en Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal pre­ven­tiu. El qua­dre és tan asfi­xi­ant per als soci­a­lis­tes que una dona com Rafa­ela Romero, actu­al­ment dipu­tada al Congrés i figura clau en la pau basca junt amb el seu marit Jesús Egui­gu­ren, ha reco­pi­lat els atacs i pin­ta­des de signe dretà en seus del par­tit per fir­mar una con­clusió: “Igual que en temps d’ETA amb la soci­a­lit­zació del pati­ment, avui tor­nem a patir els soci­a­lis­tes a tota Espa­nya acci­ons d’asset­ja­ment i amenaça. Avui també hi ha qui espe­rona la violència, qui la jus­ti­fica amb parau­les, Alfonso Ser­rano [por­ta­veu d’Isa­bel Díaz Ayuso], o silenci, Alberto Núñez Feijóo.”

Fonts del grup del PSOE al Congrés con­fes­sen tenir una angoixa crei­xent en veure el clima hos­til amb què la dreta inflama el car­rer i con­fien que Cerdán firmi avui amb Jordi Turull a Brus­sel·les un acord que per­meti no des­plaçar a la set­mana que ve el ple d’inves­ti­dura i que es pugui fer dijous –festa madri­le­nya de l’Almu­dena– i diven­dres d’aquesta set­mana per atu­rar el des­gast d’estar en mans de Puig­de­mont dia sí i dia també des que dijous s’albi­rava l’acord i l’esce­nari de l’hotel Thon va ser des­mun­tat.