El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que dirigeix la investigació per terrorisme contra l’expresident de Catalunya Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC Marta Rovira i una altra desena d’implicats, obre una via a la seva interlocutòria per impugnar una eventual llei d’amnistia davant la Justícia europea. En concret es refereix a una directiva del Parlament Europeu i del Consell del 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme, “que estableixen les bases de la regulació europea en matèria de terrorisme”.

Segons el magistrat, que considera que Puigdemont va tenir un “rol de lideratge” a Tsunami Democràtic, és aquesta directiva la que establiria que han de ser els Estats els que han de lluitar contra el terrorisme. En concret, un dels seus articles, explica el jutge, que indica que els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per garantir que els “actes intencionats”, considerats delicte a l’Estat i que “poden perjudicar greument un país”, es tipifiquin com a terrorisme “quan es cometin amb un dels fins enumerats” a la directiva: “incloent-hi els atemptats contra la vida i integritat física de les persones, i les destruccions d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport o infraestructures”.

“Atès el contingut de la referida Directiva, es pot inferir, per tant, que hi ha un compromís per part del Regne d’Espanya en l’adopció de mesures efectives per a la persecució dels delictes de terrorisme”, afegeix la interlocutòria del magistrat, que la Fiscalia ja ha anunciat que recorrerà davant la Sala Penal en no veure terrorisme en els fets.

Aquesta consideració, segons expliquen fonts jurídiques a EFE, podria obrir la porta a recórrer davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea una eventual llei d’amnistia, si aquesta comprengués també les causes per terrorisme que s’investiguen a l’Audiència Nacional: la de Tsunami Democràtic i la dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

El jutge no dubta que “ens trobem davant d’una matèria que és dret de la Unió Europea” i, tot i que reconeix que s’han de practicar més diligències d’investigació “que permetin delimitar amb més claredat” els possibles delictes, sosté “que els fets poden ser qualificats com a terrorisme” en aquest moment provisional de la investigació.

Entre els actes violents que s’atribueixen a Tsunami Democràtic en resposta a la sentència del procés del Tribunal Suprem, el jutge inclou el bloqueig d’infraestructures crítiques com la de l’aeroport del Prat, a Barcelona, o el bloqueig del pas fronterer de la Jonquera (Alt Empòrdà), on veu un “caràcter clarament transnacional, ja que es va desenvolupar a banda i banda de la frontera entre Espanya i França”.

Avui, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha evitat criticar directament l’actuació García-Castellón, però ha recordat que després de quatre anys d’instrucció el jutge ha imputat delictes de terrorisme a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, justament en el tram final de les negociacions d’investidura. A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Rodríguez ha recordat, a més, que hi ha “altres operadors jurídics, com la Fiscalia” que tenen “criteris diferents” sobre la qualificació dels fets, en referència al recurs anunciat pel ministeri Fiscal aquest dilluns.