L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha acudit aquest dimecres a l’obertura del judici en apel·lació en contra seva pel finançament de la campanya de 2012, pel qual ja va ser condemnat en primera instància a un any de presó, la qual cosa s’interpreta com una intenció d’implicar-se en la seva defensa.

A diferència de 2021, quan no va acudir a l’obertura del judici en primera instància i solo es va deixar veure quan li va tocar testificar, Sarkozy té previst estar més present en aquest nou procés davant el Tribunal d’Apel·lació de París, que s’obre mig any després de la seva condemna.

La Fiscalia li va retreure llavors la falta d’implicació en la seva defensa i el va utilitzar com a argument per a reclamar la pena màxima contemplada pel delicte pel qual estava encausat, que va anar a la que finalment va ser condemnat, un any de presó i altres dos exempts de compliment (excepte que hi reincideixi en el futur).

El recurs va deixar en suspens el compliment d’aquesta pena, que el tribunal va proposar que es fes amb un braçalet electrònic.

El Tribunal d’Apel·lació de París estudiarà durant les pròximes cinc setmanes el cas. Segons la sentència en primera instància, Sarkozy sabia que la seva candidatura sobrepassava amb escreix el límit de despeses permès per la llei, gairebé el doble dels 22,5 milions autoritzats, gràcies a un entramat de factures falses.

Buscant la seva reelecció, i superat en els sondejos pel socialista François Hollande, Sarkozy es va llançar a un ritme desenfrenat de mítings amb una estètica molt anglosaxona, molt cars, la qual cosa va disparar la factura.

A través de l’empresa especialitzada en l’elaboració d’esdeveniments Bygmalion, moltes d’aquestes despeses van ser maquillades, la qual cosa va motivar la condemna de dotze persones, entre executius d’aquesta societat i membres de la campanya.

Sarkozy va ser considerat el beneficiari de la trama i, encara que va negar en tot moment estar al corrent, la sentència va donar per descomptat que va fer cas omís als advertiments dels comissaris de comptes que la seva campanya estava sent massa costosa.

L’expresident pot tornar a repetir la mateixa línia de defensa, en la qual considerava que la trama de factures falses no estava destinada a la seva campanya, sinó a l’enriquiment personal de membres de Bygmalion.

A més, com llavors posarà de manifest que ja va pagar una forta multa per haver superat el llistó previst per la llei, per la qual cosa no pot ser condemnat dues vegades pel mateix delicte.

Els comptes de campanya de les presidencials de 2012 van valer a Sarkozy la seva segona condemna, pocs mesos després d’haver estat sentenciat a un any de presó per un cas de tràfic d’influències, pena que va ser confirmada el maig passat en apel·lació i que ara està pendent del Suprem.

En 2025 serà el torn dels comptes de la campanya que li va portar a l’Elisi en 2007, en la qual els jutges instructors sospiten que va rebre diners del règim del líder libi Moammar al-Gaddafi.

A més, la Fiscalia Nacional Financera té oberta una altra recerca des de l’estiu de 2020 sobre possible tràfic d’influències en favor d’oligarques russos.

Des de 2019 s’investiga igualment la seva presumpta intervenció en 2010 perquè el llavors president de la UEFA, Michel Platini, influís a favor de l’atribució a Qatar del Mundial de 2022.