L’origen d’un estat del segle XXI –el de les Valls d’Andorra- fou un acord escrit de 1278 entre dos senyors feudals: un eclesiàstic (el cap del bisbat d’Urgell) i un civil (el comte de Foix), amb l’aprovació del màxim cap de l’Església Catòlica, el papa de Roma. Aquest document ha rebut el nom de pariatge. Estableix que les valls d’alta muntanya d’Andorra seran governades conjuntament per dues personalitats, dos coprínceps. Així, mentre, al sud, Catalunya esdevenia un principat (amb un comte com a príncep, que més tard esdevindria comte i rei), Andorra esdevenia un coprincipat. Una fórmula semblant fou establerta a una part de l’illa de Mallorca, però en els temps moderns només existeix un coprincipat: el coprincipat d’Andorra, que és un estat independent, democràtic, que forma part de l’ONU. Els dos coprínceps són el bisbe que resideix a la ciutat de la Seu d’Urgell, al Principat de Catalunya, i el successor del comte de Foix: el president francès, que resideix a París. Cap dels dos coprínceps viu a Andorra. Un estat sobirà, per tant, amb dos caps d’estat que no resideixen al seu territori.

Un estat que, des del 1419, té un parlament: el Consell de la Terra o Consell General d’Andorra, amb funcions legislatives i també executives. A partir del 1930, el coprincipat d’Andorra va iniciar un procés de transformació, sota l’impuls del Consell General. Tot i que a Andorra hi havia mines de ferro i s’havien construït fargues catalanes, la transformació i el fort creixement de l’economia d’Andorra es basarà en la banca, l’electricitat, el turisme, els esports i el comerç (des del 1930, clúster bancari d’alta muntanya). I una llengua, la catalana, és l’única oficial de l’Estat andorrà (segons un estudi del ministeri de cultura de l’Estat francès, la dotzena llengua més important del món).

Fins al 1930, els dos coprínceps no van autoritzar la creació d’un únic banc, el Banc Agrícol i Comercial. Als estats veïns feia dècades que funcionaven els bancs i les caixes. El Banc Agrícol era un monopoli legal. També el 1930 començà l’electrificació d’Andorra. També, amb un gran retard en relació amb els veïns. Miquel Mateu, l’home de la Hispano Suïssa, la fàbrica barcelonesa d’automòbils, i d’altres com ell, van crear FHASA, Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA, amb seu París. Tot i que els andorrans tindrien llum a totes les hores, FHASA exportaria el 90% de la seva producció. El 1960, els coprínceps van autoritzar la creació de nous bancs andorrans, quatre o cinc. Uns bancs, subratllem-ho, que no tenien moneda pròpia. Feien servir, a la mateixa caixa, sense problemes, francs francesos, pessetes espanyoles, dòlars, francs suïssos... De fet, la possibilitat legal d’obrir comptes bancaris en diferents divises va afavorir l’entrada de molts diners de tot el món a Andorra. D’altra banda, s’aprofità la diferència entre la cotització oficial de la pesseta i la seva cotització al mercat lliure de Tànger, i així es va anar constituint una important indústria bancària, basada en un clúster financer d’alta muntanya.

D’altra banda, andorrans i no andorrans van descobrir la neu i Andorra va esdevenir un paradís turístic.