Opinió

DE MEMÒRIA

Coprincipat

Els dos coprínceps d’Andorra són el bisbe que resideix a la ciutat de la Seu d’Urgell, al Principat de Catalunya, i el successor del comte de Foix: el president francès, que resideix a París. Cap dels dos coprínceps viu a Andorra. Un estat sobirà, per tant, amb dos caps d’estat, que no resideixen al seu territori

L’ori­gen d’un estat del segle XXI –el de les Valls d’Andorra- fou un acord escrit de 1278 entre dos senyors feu­dals: un eclesiàstic (el cap del bis­bat d’Urgell) i un civil (el comte de Foix), amb l’apro­vació del màxim cap de l’Església Catòlica, el papa de Roma. Aquest docu­ment ha rebut el nom de pari­atge. Esta­bleix que les valls d’alta mun­ta­nya d’Andorra seran gover­na­des con­jun­ta­ment per dues per­so­na­li­tats, dos coprínceps. Així, men­tre, al sud, Cata­lu­nya esde­ve­nia un prin­ci­pat (amb un comte com a príncep, que més tard esde­vin­dria comte i rei), Andorra esde­ve­nia un coprin­ci­pat. Una fórmula sem­blant fou esta­blerta a una part de l’illa de Mallorca, però en els temps moderns només exis­teix un coprin­ci­pat: el coprin­ci­pat d’Andorra, que és un estat inde­pen­dent, democràtic, que forma part de l’ONU. Els dos coprínceps són el bisbe que resi­deix a la ciu­tat de la Seu d’Urgell, al Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, i el suc­ces­sor del comte de Foix: el pre­si­dent francès, que resi­deix a París. Cap dels dos coprínceps viu a Andorra. Un estat sobirà, per tant, amb dos caps d’estat que no resi­dei­xen al seu ter­ri­tori.

Un estat que, des del 1419, té un par­la­ment: el Con­sell de la Terra o Con­sell Gene­ral d’Andorra, amb fun­ci­ons legis­la­ti­ves i també exe­cu­ti­ves. A par­tir del 1930, el coprin­ci­pat d’Andorra va ini­ciar un procés de trans­for­mació, sota l’impuls del Con­sell Gene­ral. Tot i que a Andorra hi havia mines de ferro i s’havien cons­truït far­gues cata­la­nes, la trans­for­mació i el fort crei­xe­ment de l’eco­no­mia d’Andorra es basarà en la banca, l’elec­tri­ci­tat, el turisme, els esports i el comerç (des del 1930, clúster ban­cari d’alta mun­ta­nya). I una llen­gua, la cata­lana, és l’única ofi­cial de l’Estat andorrà (segons un estudi del minis­teri de cul­tura de l’Estat francès, la dot­zena llen­gua més impor­tant del món).

Fins al 1930, els dos coprínceps no van auto­rit­zar la cre­ació d’un únic banc, el Banc Agrícol i Comer­cial. Als estats veïns feia dècades que fun­ci­o­na­ven els bancs i les cai­xes. El Banc Agrícol era un mono­poli legal. També el 1930 començà l’elec­tri­fi­cació d’Andorra. També, amb un gran retard en relació amb els veïns. Miquel Mateu, l’home de la His­pano Suïssa, la fàbrica bar­ce­lo­nesa d’automòbils, i d’altres com ell, van crear FHASA, For­ces Hidroelèctri­ques d’Andorra, SA, amb seu París. Tot i que els andor­rans tin­drien llum a totes les hores, FHASA expor­ta­ria el 90% de la seva pro­ducció. El 1960, els coprínceps van auto­rit­zar la cre­ació de nous bancs andor­rans, qua­tre o cinc. Uns bancs, subrat­llem-ho, que no tenien moneda pròpia. Feien ser­vir, a la mateixa caixa, sense pro­ble­mes, francs fran­ce­sos, pes­se­tes espa­nyo­les, dòlars, francs suïssos... De fet, la pos­si­bi­li­tat legal d’obrir comp­tes ban­ca­ris en dife­rents divi­ses va afa­vo­rir l’entrada de molts diners de tot el món a Andorra. D’altra banda, s’apro­fità la diferència entre la cotit­zació ofi­cial de la pes­seta i la seva cotit­zació al mer­cat lliure de Tànger, i així es va anar cons­ti­tuint una impor­tant indústria bancària, basada en un clúster finan­cer d’alta mun­ta­nya.

D’altra banda, andor­rans i no andor­rans van des­co­brir la neu i Andorra va esde­ve­nir un paradís turístic.

Esclat del comerç

Anar a comprar a Andorra esdevingué una fita, o un hàbit, per a moltes famílies i molts grups d’amics. A les botigues andorranes, s’hi veien productes sofisticats que ni es coneixien, i a uns preus perfectament acceptables, com ara alguns productes de la indústria farmacèutica que no es trobaven enlloc al sud dels Pirineus. Però, els límits entre comprar per necessitat i comprar per plaer (o per identificar-se amb un grup) s’han anat esborrant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.