“Quan volem comprar una simple hamburguesa trobem milers d’opinions d’usuaris, però ens endinsem en un desert quan el que busquem són opinions al voltant del procés d’emprendre o l’emprenedoria en si, a no ser que siguis a Silicon Valley, que evidentment són recomanacions que estan molt allunyades del nostre ecosistema.” Aquesta reflexió la comparteix Jorge Araujo Muller, un dels tres socis fundadors de NoBullshit Company. La firma creada ara fa tot just un any, té com a objectiu forjar una comunitat híbrida per amplificar la intel·ligència col·lectiva i impulsar els emprenedors i els seus equips. La comunitat, que ara té 25 membres però aspira a arribar a 50 en breu, els organitza trobades presencials i virtuals per traspassar coneixements i consells reals sobre experiències viscudes entre emprenedors. La comunitat va adreçada a tres perfils de futurs empresaris: els que encara només tenen una idea, els que estan validant la idea al mercat i els que ja l’han validat i estan escalant el seu equip.

Entre els membres i també amb xerrades d’externs es comparteixen les errades i els èxits aconseguits en les etapes iniciàtiques perquè els emprenedors aprenguin de les vivències dels i així poder fer sostenible la seva empresa. “Està provat per milers de emprenedors d’èxit que fer-ho acompanyat d’una comunitat augmenta significativament la probabilitat de triomfar”, diu Araujo.

Segons diferents estudis, emprendre mai havia estat tan fàcil ni tampoc mai abans hi havia hagut un percentatge de joves tan alt que consideraven l’emprenedoria com una opció de futur. Però emprendre i fer-ho amb èxit, i fins i tot sobreviure, és molt difícil. De fet, es calcula que només una de cada deu empreses de nova creació superen els primers dos anys de vida. I socialment es perden milers de milions en empreses que fracassen. “NoBullshit Company vol ser el catalitzador que encén la revolució emprenedora. Volem modelar un ecosistema més saludable on els actius dels emprenedors són aprofitats i magnificats”, diu Jorge Araujo, que hi afegeix: “Aspirem a crear més empreses camell que empreses unicorn.”

La comunitat busca, doncs, un model d’emprenedoria basat no tant en el creixement ràpid i a tota costa (unicorns), sinó en un model d’empresa camell, és a dir, que no necessiti tant finançament extern, que sigui sostenible, que creixi, però amb visió de continuïtat a llarg termini. “Per això els membres han de mantenir una filosofia com la nostra, en aquest món, i en aquest context volem prescindir de la pressuposició que sense un inversor no pots emprendre”, hi afegeix.

La innovació en aquesta comunitat es basa en el fet que es paga una quota per nodrir-se del coneixement compartit que és el que genera el negoci a la firma, de la qual els membres fundadors a més de clients són inversors. “Han assumit el compromís de ser membres un temps, en què rebran beneficis exclusius”, diu Araujo, que avança que s’han marcat l’objectiu de replicar la comunitat de Barcelona arreu de l’Estat i arribar als mil membres en un any.