El dia en què Elionor jurava la Constitució al Congrés, l’adeu a la minoria d’edat de la princesa d’Astúries i de Girona no va ser l’únic adeu, ni tampoc l’adeu més rellevant de la legislatura que s’obria. Aquell 31 d’octubre, el funcionari estatal més ben pagat de tots, el lletrat major de les Corts i secretari general del Congrés, Carlos Gutiérrez Vicén, va llegir la comunicació del govern sobre la naturalesa de la cerimònia i amb aquell acte seu de tribut a la continuïtat monàrquica va posar fi a una dècada de mandat des que el 2014 va accedir al càrrec amb Jesús Posada de president del Congrés i més tard es va mantenir durant les presidències de Patxi López, Ana Pastor i Meritxell Batet. El relleu de l’home a qui molt pocs posen cara tot i cobrar 133.000 euros, el doble que el president Pedro Sánchez gràcies a un sou mensual que és de 9.504 euros (19.007 euros en mes de paga doble), és clau perquè la llei d’amnistia superi el primer dels dos exàmens que afronta, el de la mesa del Congrés, ja que un nou lletrat, Fernando Galindo, serà l’artífex de la pirueta argumental de raonar que ara és constitucional l’amnistia que Gutiérrez Vicén va frenar el 2021 entre bambolines adduint la seva inconstitucionalitat quan eren ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP els grups firmants i patrocinadors.

El perfil de Galindo, l’home triat per la presidenta del Congrés, Francina Armengol, és clau perquè la llei d’amnistia –registrada amb l’única firma de Patxi López (PSOE)– no descarrili en el primer revolt. Nomenat director general de Cooperació Autonòmica i Local al Ministeri de Política Territorial el 2021 i elevat a sotssecretari de Política Territorial el 2023 per Isabel Rodríguez, Galindo té una sensibilitat autonomista que contrasta amb el biaix centralista i conservador de Gutiérrez Vicén, que en els seus 10 anys ha actuat com a alfil avançat del Tribunal Constitucional tot emetent judicis ex ante com ara que l’amnistia era “palmàriament inconstitucional”. La retirada de l’escó al diputat canari de Podem Alberto Rodríguez o la defensa del dret d’Alberto Casero a corregir el vot emès erròniament a favor de la reforma laboral, juntament amb la inadmissió de l’amnistia, són els grans episodis que caracteritzen el biaix del ja exlletrat. Si bé el gruix del treball ja està fet gràcies a les invocacions a l’interès general i al que Jordi Turull (Junts) anomena “punta de coixí jurídica”, Galindo afronta la pirueta argumental de fer dir al mateix cos de lletrats el contrari del que ells sostenien fa dos anys sota un altre patró.

L’examen dels lletrats només és l’aperitiu de la gran prova final al Tribunal Constitucional, on des del 2006 amb l’Estatut la síndrome de Manuel Aragón és un record funest per al PSOE. En un escenari de majoria progressista com l’actual, el 2007 la dreta va apartar el magistrat progressista Pablo Pérez Tremps gràcies a una recusació per haver participat en un estudi sobre l’autogovern abans de ser jutge i el també progressista Manuel Aragón va fer el salt al bàndol conservador fins a donar l’estocada final a l’Estatut després de la icònica fotografia del 25 d’abril del 2010 al privilegiat callejón de la plaça de toros de La Maestranza de Sevilla al costat dels magistrats afins al PP Guillermo Jiménez i Ramón Rodríguez Arribas. Actualment hi ha una majoria progressista de set a quatre, però el fet que un dels progressistes sigui Juan Carlos Campo, exministre de Justícia de Pedro Sánchez fins al juliol del 2021 i firmant dels indults als presos del procés, obre un camp de recusació. I qui també està en la corda fluixa és Laura Díez, exalt càrrec de La Moncloa. El president del TC és Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l’Estat en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero i que ara té el vot de qualitat per desempatar si arriba el cas d’un empat.

En espera dels dos exàmens de l’amnistia, el reelegit Pedro Sánchez donarà a conèixer aquest matí el nou govern més reduït i de més pes polític. Una de les incògnites és, precisament, si Sánchez sacrifica Bolaños a Presidència i el destina a Justícia per llimar asprors amb les togues davant l’amnistia o bé troba un perfil igual d’idoni que li permeti retenir l’actual ministre de Presidència al nucli dur de l’edifici Semillas de La Moncloa. Si ahir el president celebrava l’aniversari del vot femení –“Avui fa 90 anys, les dones van votar per primera vegada en unes eleccions generals; gràcies a la valentia i la determinació de Clara Campoamor, Espanya es va convertir per fi en una democràcia real”, va afirmar–, l’aniversari del 20-N que excita els aplegats davant de Ferraz serà aprofitat per comunicar el segon govern de coalició des de la Segona República.