Les conselleres de Justícia de Catalunya, Navarra i el País Basc han signat aquest dimarts la declaració de Donostia ‘Per una cultura restaurativa’, a través de la qual els tres territoris es comprometen a potenciar aquest tipus de pràctica judicial.

Les tres autonomies acumulen experiència i tradició en aquest àmbit i són pioners en la implantació de polítiques que se sustenten en els estàndards internacionals en la matèria. La signatura ha tingut lloc en el marc de la jornada ‘Justícia restaurativa intergeneracional: Ampliant el diàleg de la Trobada de Trobades’, organitzada per l’Institut Basc de Criminologia a la Universitat del País Basc a Sant Sebastià.

En el text, els tres departaments fan palès el compromís de transitar d’una justícia “excessivament retributiva i punitiva” cap a un model de gestió dels conflictes “més restauratiu, humanista i democràtic”.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha indicat que l’objectiu a mig termini és que la justícia restaurativa sigui “la resposta normal i habitual al delicte”. Ubasart ha recordat que l’acte coincideix amb la commemoració dels 25 anys dels serveis de justícia restaurativa de Catalunya, serveis que el Departament vol “reforçar i rellançar en la línia del que fixa la declaració de Donostia”, ha afirmat Ubasart.

Les tres administracions recalquen que la justícia restaurativa és “més propera a la vida de les persones i les capacita per participar activament en el tractament d’allò injust”. També asseguren que “l’efecte reparador en la víctima té un alt valor personal, però, a més, té un impacte positiu en el conjunt de la societat”.

Un efecte que, afegeixen, “no es dona en el procediment penal ordinari, en el qual les parts enfrontades tenen poc marge per obrir un procés de reparació i, en canvi, predomina el conflicte i els seus efectes negatius”.

D’acord amb aquest esperit, les tres administracions han declarat que la justícia restaurativa contribuirà d’una forma decisiva al desenvolupament de “societats més cohesionades, justes i pacífiques, com a objectiu últim de tota política pública democràtica”.