La mesa del Congrés respira la vella aroma punitiva del 2017 que ja va respirar la mesa del Parlament, quan la vice todo Soraya Sáenz de Santamaría va convertir el mot apercibimiento en una forma de terror funcionarial. I, així com el lletrat del Parlament Antoni Bayona va passar de ser un desconegut a ser personatge públic amb llibres com ara No todo vale i Sobreviure al procés, el nou lletrat major del Congrés, Fernando Galindo, té en els seus primers deu dies en el càrrec la notorietat pública que no va tenir el seu predecessor Carlos Gutiérrez Vicén en deu anys (2014-2023). Amb el PP perseguint Galindo per l’informe jurídic favorable dels lletrats i també per la seva relació conjugal amb la fins fa poc directora de Relacions amb les Corts, Mercedes Cabrera, la mesa del Congrés –amb els vots a favor del PSOE i Sumar i el no del PP– va donar llum verd ahir a la tramitació de la proposició de llei d’amnistia. El camí per al seu debat en el ple del Congrés a mitjans de desembre està ara desbrossat, però el PP no es dona per vençut i exigeix a Galindo la reconsideració del seu aval o bé que s’inhibeixi pel fet de “no tenir la suficient objectivitat i imparcialitat”. Qui va irrompre a contraprogramar l’agenda del Congrés és el jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón, que després d’allargar la instrucció quatre anys, ahir donava una nova embranzida al cas elevant al Tribunal Suprem la imputació per terrorisme contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més pel cas Tsunami.

Si bé en l’anterior legislatura la llei d’amnistia patrocinada per ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP el març del 2021 –amb aval de més de 200.000 firmes– va topar amb la guàrdia pretoriana de l’aleshores lletrat de signe conservador Carlos Gutiérrez Vicén i ni tan sols va ser admesa a tràmit perquè els lletrats a les seves ordres van actuar com a Tribunal Constitucional preventiu i la van declarar “palmàriament inconstitucional”, la proposició de llei d’amnistia firmada ara només per Patxi López (PSOE) ja ha superat el primer examen parlamentari. El text dels lletrats, amb la firma de Galindo, conté set conclusions, i la primera és una esmena a la totalitat del que han fet en el passat perquè sostenen que la qualificació de les iniciatives legislatives per part de la mesa no està pensada com una primera instància judicial ni tampoc com un control previ de constitucionalitat. L’exdiputat de Junts Josep Pagès, un dels que més van combatre que la mesa s’erigís en una espècie de “brigada precrim” pròpia de l’obra de l’escriptor Philip K. Dick Minority Report, gaudeix la paradoxa que els mateixos lletrats a les ordres d’un altre patró li donin ara la raó en diferit. “No té defectes formals que impossibilitin la seva admissió a tràmit”, defensa l’informe jurídic atès per la mesa del Congrés de Francina Armengol.

En el combat contra l’amnistia, però, el PP invoca que el requisit d’“objectivitat i imparcialitat” no es compleix i que Félix Bolaños ha “contaminat” tot el tràmit perquè tenia a les seves ordres el Ministeri de Presidència i com a directora de Relacions amb les Corts Mercedes Cabrera, que precisament dimitia el 30 d’octubre passat per evitar suspicàcies sobre el futur paper del marit –sostsecretari al Ministeri de Política Territorial fins al 31 d’octubre– en la tramitació. “Si l’amnistia era inconstitucional el 2021, és inconstitucional el 2023”, sosté Cuca Gamarra, secretària general del PP. “Hi haurà llei d’amnistia a pesar d’una dreta judicial partidista que pretén negar la divisió de poders i el paper central del Congrés com a elaborador de lleis”, avisa el secretari de la mesa Gerardo Pisarrello (En Comú Podem-Sumar).