Si l’Audiencia Nacional va confirmar que els dotze CDR detinguts en el marc de l’operació Judes i acusats de terrorisme anessin a judici en plena negociació sobre la llei d’amnistia, ahir va ser la fiscalia la que, sense esperar l’aprovació de la llei, va dictar l’escrit d’acusació, en què manté la imputació de terrorisme per als acusats i demana 27 anys de presó per a vuit d’ells.

Segons va avançar El Confidencial, el fiscal, que es dona la circumstància que és el mateix que ha descartat el delicte de terrorisme en la causa oberta pel cas Tsunami Democràtic, en què s’investiga l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, acusa vuit dels activistes de pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius i estralls. És per a aquests que demana 27 anys de presó. Per als quatre restants, la petició és de vuit anys per pertinença a un grup terrorista. El ministeri públic considera que els acusats es van integrar a un equip de resposta tàctica (ERT), un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”. Per a tots els acusats demana, a més, inhabilitació per a oficis o professions educatives, esportives o de lleure durant deu anys més enllà de la pena de presó imposada. Per als vuit principals acusats també demana vuit anys de llibertat vigilada.

L’anomenada operació Judes es remunta al 23 de setembre del 2019, poques setmanes abans que es fes pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió.

La Guàrdia Civil va mobilitzar 500 agents, que van fer deu escorcolls a set localitats i van detenir nou persones, set de les quals van ser traslladades a Madrid acusades de terrorisme. Van estar en presó preventiva durant uns mesos. El juny del 2020 l’Audiència hi va afegir quatre investigats més. Només en un cas es va arxivar la causa.