Política

polònia

Els ultraconservadors polonesos formen un govern que no té majoria al parlament

En quinze dies haurà de sotmetre’s a una votació que no té possibilitats de superar

L’ultra­con­ser­va­dor Mateusz Morawi­ecki ha pres pos­sessió aquest dilluns com a pri­mer minis­tre d’un Exe­cu­tiu que pre­vi­si­ble­ment no superarà el neces­sari vot de con­fiança del Par­la­ment, en una mani­o­bra que l’opo­sició ha cri­ti­cat com a “pèrdua de temps” davant un ine­vi­ta­ble traspàs de poder.

Morawi­ecki ha pre­sen­tat avui als minis­tres que con­for­ma­ran un pro­ba­ble­ment efímer govern encapçalat pel par­tit Llei i Justícia (PiS), el més votat de les elec­ci­ons del pas­sat 15 d’octu­bre, però superat en escons per l’aliança opo­si­tora de cen­tre.

A par­tir d’avui, Morawi­ecki dis­po­sarà de dues set­ma­nes per a sot­me­tre a aquest gabi­net a una votació que no té l’aire de superar, en comp­tar només amb majo­ria sim­ple.

A con­ti­nu­ació, el pre­si­dent de Polònia, Andr­zej Duda tindrà altres 14 dies per a desig­nar a un nou encar­re­gat de for­mar Exe­cu­tiu, qui serà amb tota segu­re­tat Donald Tusk, líder de la cen­trista Pla­ta­forma Ciu­ta­dana, l’aliança for­mada per l’opo­sició.

“Estem com­plint el cos­tum cons­ti­tu­ci­o­nal de nome­nar un govern pre­sen­tat pel par­tit que va gua­nyar les elec­ci­ons”, ha dit el pre­si­dent Duda, que en el pas­sat va mili­tar en el PiS i és con­si­de­rat afí al par­tit ultra­con­ser­va­dor, durant la cerimònia.

L’opo­sició, per la seva banda, ha cri­ti­cat dura­ment la decisió de Duda i han refer­mat les crítiques per dila­tar el procés de relleu en el govern i con­ver­tir-lo “en una pel·lícula de sus­pens el final del qual ja es coneix”. “Els polo­ne­sos van votar per un canvi per a millor, no per un mal caba­ret de dues set­ma­nes. És una pèrdua de temps i una llàstima per a Polònia”, va escriure en la pla­ta­forma X (abans Twit­ter) el pre­si­dent d’un dels par­tits de l’opo­sició, Wladys­law Kosi­niak-Kamysz.

En les elec­ci­ons cele­bra­des el 15 d’octu­bre, el PiS va obte­nir 194 escons, amb el que es va que­dar lluny de la majo­ria abso­luta de 231 dipu­tats.

En canvi, la Pla­ta­forma Ciu­ta­dana de Tusk en va acon­se­guir 157, que, units als 65 de la Ter­cera Via i els 26 de Nova Esquerra, li per­me­tran for­mar un Exe­cu­tiu capaç de gover­nar i de donar al relleu al PiS després de dues legis­la­tu­res domi­na­des pels ultra­con­ser­va­dors.

El 10 de novem­bre, Tusk i els líders dels altres par­tits de l’opo­sició de cen­tre-libe­ral van sig­nar un acord de coa­lició i, mal­grat els repe­tits ofe­ri­ments de Morawi­ecki per a unir-se al seu pro­jecte de govern, cap ha mani­fes­tat intenció d’aliar-se amb el PiS.

L’opo­sició compta a més amb l’opció pre­vista en la cons­ti­tució que, si el pre­si­dent Duda no els enco­mana la for­mació de govern, el mateix Sejm o cam­bra baixa del Par­la­ment pot pren­dre la ini­ci­a­tiva si un grup d’almenys 46 dipu­tats pro­posa un can­di­dat a pri­mer minis­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.