A poques hores del revelatge de la fotografia impopular de la primera reunió del PSOE amb Junts en una capital europea –previsiblement Ginebra (Suïssa)– amb un verificador encara no identificat, el president Pedro Sánchez va defensar aquesta figura internacional per motius de desconfiança mútua. “És efectivament un mecanisme excepcional. Si dos no s’entenen, que ens acompanyi un tercer en aquesta tasca de verificació és una bona notícia perquè ens pot ajudar a arribar a acords”, va raonar en una entrevista a TVE. Sánchez també fa seu el concepte lawfare i valida que n’hi ha hagut, però ho fa amb la trampa semàntica de redefinir-lo per evitar el xoc amb els jutges assenyalats per la guerra bruta judicial. “S’han instrumentalitzat institucions públiques del nostre país? Definitivament. Això és l’operació Kitchen”, va dir –tot citant el dispositiu d’espionatge per robar proves a l’extresorer del PP Luis Bárcenas fet pel Ministeri d’Interior– quan li van preguntar si hi ha lawfare a Espanya contra l’independentisme.

En la primera entrevista com a president reelegit, Sánchez va haver de lluitar contra el pes de l’hemeroteca i de la videoteca quan la periodista Silvia Intxaurrondo li va fer escoltar el que deia ell de l’amnistia dies abans de les eleccions del 23-J –“no és una cosa futurible, és que ja fa cinc anys que governo, és que l’independentisme demanava l’amnistia i no l’ha tingut, el que ha tingut són indults condicionats”– i el que diu ara que necessita els vots d’ERC i Junts. “El que ha passat és el 23 de juliol. Probablement aquest no era el pas següent que volia fer, però és un pas coherent i conseqüent amb la política de normalització i estabilització a Catalunya”, va justificar.

En debats al Congrés davant líders del PP, presidents socialistes com ara José Luis Rodríguez Zapatero sempre han retret als hereus d’Aliança Popular i ara dirigents populars que hagin practicat el cinisme de combatre furiosament lleis de les quals després s’han beneficiat, com ara la llei del divorci del 1981 (amb la UCD i Leopoldo Calvo-Sotelo de president i Francisco Fernández Ordóñez de ministre de Justícia) i la del matrimoni homosexual del 2005 (obra de Zapatero i amb Juan Fernando López Aguilar a Justícia). I Sánchez agafa el fil per situar l’amnistia en el mateix rang tot augurant de manera velada que un dia el PP se’n beneficiarà per l’opció de pactar amb Junts. “Faré un vaticini: estic convençut que, igual que ha succeït amb la llei del divorci i la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe, aquells que s’estan manifestant avui als carrers, les organitzacions polítiques que també es van manifestar en contra de la llei del matrimoni igualitari i que ara fan de padrins o celebren casaments de persones del mateix sexe, acabaran recordant aquests dies amb la vella dita de «Si te he visto no me acuerdo». Perquè serà bo per al país i serà bo també per a aquestes forces polítiques que avui rebutgen l’amnistia perquè estem reincorporant al sistema polític actors polítics que des del 2017 es van negar a la participació de la governació d’Espanya”, reflexionava.

El laberint de taules de la política catalana viurà una nova entrega el 21 de desembre amb la reunió de Sánchez i el president Pere Aragonès al Palau de la Generalitat per abordar l’agenda que inclou l’amnistia, el traspàs de Rodalies i el model de finançament sense dèficit fiscal.