“Des del 7 d’octubre que ningú no surt de la ciutat. Tenim por que els colons ens ataquin.” Ho diu Mohamed, un jove de 22 anys de Nablús. L’alto el foc que s’aplica a la Franja de Gaza no s’aplica a Cisjordània, on les tropes arrasen municipis i camps de refugiats.

Fa uns dies va ser el torn d’en Malek, un jove resident del camp de refugiats de New Ascar. “Li van disparar per l’esquena”, diu en Salih, que ensenya un vídeo que ho demostra. Abans, Malek havia llençat pedres contra les tropes, que envaïen el camp construït el 1967. “El que va passar a Malek li podria haver passat a qualsevol”, lamenta Salih. “Aquí tothom és l’objectiu. Mira, qualsevol persona amb qui parlem pel carrer té algun familiar mort o empresonat.” En Malek era el millor amic d’en Salih. “Però ara en Malek ja no hi és.”

Des del 7 d’octubre, la violència dels soldats i dels colons israelians ha provocat més de 230 morts a Cisjordània. El dolor que l’ocupació militar infringeix a la població del territori fa que el conjunt de la societat civil palestina senti que és part de la resistència contra l’ocupació. Jenín, Nablús i els camps de refugiats que els envolten són bastions de la nova generació de grups armats palestins. “Nosaltres no en som part”, diu Mohammad, un jove de New Ascar, com Salih. “Però tant Salih com jo vam decidir estudiar infermeria per socórrer les víctimes de l’ocupació”, conclou convençut. Ho diu en un dels carrerons de New Ascar, mentre l’envolten cartells amb les cares de joves caiguts en combat contra soldats. “Nosaltres també som part de la resistència.”