La Cambra de Representants dels Estats Units ha expulsat aquest divendres en el tercer intent al polèmic legislador republicà George Santos, que havia construït la seva carrera política a base de mentides i presumptes delictes.

Santos va ser expulsat amb 311 vots a favor i 114 en contra, amb gran part dels seus col·legues republicans unint-se als demòcrates per a aconseguir els dos terços necessaris que van forçar la seva sortida del Congrés.

A mesura que es feia clar que els vots per a la seva expulsió serien suficients, Santos es va acomiadar dels seus pocs aliats estrenyent mans i va abandonar l’hemicicle abans que s’anunciés el resultat final.

El seu lloc, en representació d’un acomodat districte de Long Island (Nova York), queda ara vacant a l’espera que es convoquin eleccions.

La de Santos és la sisena expulsió d’un legislador en els 230 anys d’història del Congrés estatunidenc, per la qual cosa es tracta d’una mesura excepcional que en el cas de Santos no té precedents.

Les tres primeres expulsions, en 1861, van anar a secessionistes de la Confederació, mentre que les altres dues, en 1981 i 2002, a congressistes condemnats per delictes de corrupció.

Santos no ha estat condemnat de cap delicte, però està imputat de 13 càrrecs de frau, rentat d’actius i robatori de fons públics –per cobrar il·legalment 24.000 dòlars del fons de desocupació–, entre altres.

També està assenyalat per un informe intern del Comitè d’Ètica de la Cambra de Representants, controlat pels seus col·legues republicans, d’haver-se embutxacat més de 200.000 dòlars dels seus fons de campanya per a fins personals.

Entre les despeses en les quals Santos hauria incorregut amb aquests diners hi ha compres en Hermès, Ferragamo o Sephora, una subscripció en la pàgina de contingut per a adults OnlyFans o viatges varis, així com pagaments recurrents a les seves targetes de crèdit.

Però més enllà dels seus presumptes delictes i faltes ètiques, allò que ha fet realment famós a Santos durant els 11 mesos que ha estat congressista, han estat els recurrents escàndols normalment relacionats amb les seves mentides.

Santos va mentir quan va explicar que els seus avis havien fugit de l’Holocaust, quan va assegurar que la seva mare havia sobreviscut als atacs a les Torres Bessones de Nova York o quan va assegurar ser jueu.

També en el seu currículum, quan va posar que havia treballat a Wall Street o que havia estudiat a Nova York University (NYU). A més tenia un procés judicial obert per frau al Brasil, on havia viscut i d’on va fugir sense rendir comptes.

Tot això havia provocat dos intents previs d’expulsió, però Santos havia sobreviscut a tots dos.

Aquest dijous, en les seves últimes hores com a congressista, la Cambra Baixa va celebrar el debat en el qual Santos es va enfrontar sobretot als col·legues del seu partit que anaven a permetre la seva caiguda.

“Vostè és un lladre”, li va etzibar a Santos el republicà Max Miller, al que Santos va respondre: “El meu col·lega vol venir aquí i anomenar-me lladre. El mateix col·lega que ha estat acusat de maltractar a dones. Tots tenim un passat”.