L’economia que vol abraçar el mar amb cura
A Catalunya s’està donant un clar impuls a l’economia blava, tant des dels sectors més tradicionals com des dels emergents i sota els paràmetres de sostenibilitat, eficiència i respecte per un ecosistema que aporta valor afegit al país
-
Un vaixell portacontenidors, atracat a la terminal BEST de Hutchison, al port de Barcelona, reflecteix que, tot i els canvis que ha viscut el transport marítim en la història, segueix sent una de les activitats tradicionals del sector. ACN. -
Pescadors preparant el peix aconseguit per dur-lo a vendre a la llotja, al moll de Pescadors del port de Barcelona. JUANMA RAMOS.
El sector de l’economia blava és tan gran i transversal que es podria dir que abasta gairebé totes les activitats econòmiques. Les oportunitats que ofereix el mar ara per ara ja no només estan relacionades amb el que se’n pot treure. La pesca, el sector més antic de tots els que actualment hi tenen relació, continua ben viva i es reivindica. És cert que la flota pesquera del país ha minvat amb els anys, però segueix mantenint-se i sent necessària. El transport marítim ha esdevingut un sector gegantí i la seva activitat marítima s’endinsa terra endins i travessa continents. També la nàutica recreativa i el turisme de creuers –aquest sempre envoltat de polèmica– impliquen molts negocis que, si bé no estan relacionats directament amb el mar, sí que se’n beneficien del que els hi brinda.
La sostenibilitat i la cura del medi ambient han afegit un reguitzell d’activitats que tenen el mar en el centre dels seus objectius. Són sectors emergents i innovadors que malden per regenerar uns ecosistemes marins de la bona salut del quals depèn que la vida segueixi i que ho faci pel bon camí. Preservar el mar en les millors condicions possibles i regenerar-lo ja comença a estar a l’agenda de molts emprenedors.
La Comissió Europea publica anualment The EU blue economy report (EUBER), que ofereix estimacions a escala estatal dels sectors i les activitats econòmiques vinculats al mar. Les dades referents a Catalunya les recull l’estudi L’economia blava a Catalunya 2017-2019, elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari Creda UPC-IRTA. Segons dades d’aquest informe, el sector tradicional de l’economia blava a Catalunya –en el qual s’inclouen la pesca i aqüicultura, i el seu processament i distribució; les activitats relacionades amb l’extracció de petroli, gas i altres minerals; l’energia renovable marina; les activitats portuàries; la construcció naval, i el transport i el turisme marítim– aglutinava el 2019 –últim any de què es disposen dades– 38.553 empreses que van donar ocupació directa a 209.278 treballadors, una xifra que va representar un 5,5% de les persones ocupades a Catalunya aquell any.
El volum de negocis generat per aquestes activitats marítimes tradicionals es va situar en gairebé 25.171 milions d’euros, dels quals el turisme marítim concentra el 58% i el 81% dels treballadors; a molta distància del transport marítim, amb el 12% i 8%, respectivament, o les activitats portuàries, amb un 8% del volum de negoci i el 5% dels ocupats respecte a les xifres globals.
“L’economia blava és un concepte ideat per l’economista belga Gunter Pauli l’any 1994. Tanmateix, no tothom inclou la sostenibilitat en la definició. En aquest cas, i com a Port de Barcelona, diria que nosaltres som representants de l’economia blava perquè tot el que passa al litoral de Barcelona, sobre el qual tenim competències, està inclòs en aquest àmbit, que engloba tant sectors tradicionals com innovadors”, explica Emma Cobos, directora d’innovació i estratègia del Port de Barcelona.
Reptes a l’agenda.
L’economia blava agrupa tots els sectors tradicionals que tenen el mar com a centre del negoci, però “per al Port de Barcelona, a més, també és una oportunitat d’endinsar-se en noves línies d’activitat, com per exemple la robòtica submarina, entre d’altres”, comenta Cobos.
L’activitat pesquera és la més tradicional del sector. A Barcelona, de moment, es manté: “I, perquè no volem que quedi com a marginal, li volem donar valor”, afirma Cobos, que esmenta la remodelació que ja està en marxa del moll de Pescadors, que servirà de pilot per desplegar-lo més endavant a tot el port de la capital catalana. “El reconvertim en una comunitat energètica i l’obrim al barri de la Barceloneta i a la ciutadania, donant valor a l’activitat pesquera.”
El moll de Pescadors, ubicat al voltant de la Torre del Rellotge –l’any passat es va celebrar el seu 250è aniversari–, va iniciar a principis d’enguany la seva renovació amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques integrades als edificis, produïdes amb materials orgànics, que les fan lleugeres i flexibles, fet que fa que s’adaptin a l’ondulació de les cobertes de les casetes sense necessitat d’estructures de suport addicionals. Aquesta instal·lació ha iniciat el camí d’un sistema de consum d’energia més eficient i descentralitzat que comportarà la reducció d’emissions contaminants i d’efecte d’hivernacle.
Aquest projecte d’integració i gestió eficient de l’energia renovable fotovoltaica, que aplica sistemes d’emmagatzematge i flexibilitat de la demanda, permetrà, un cop estès a tota la infraestructura portuària, que aquesta redueixi el 50% de gasos d’efecte hivernacle el 2030, i el 100% el 2050.
La sostenibilitat és peça clau en l’economia blava, i l’electrificació dels molls del Port de Barcelona es dirigeix cap aquí. El projecte anomenat Nexigen, dotat amb una inversió de més de 110 milions d’euros, ja està en marxa com a pilot a la terminal BEST de Hutchison. “Nexigen té com a objectiu que els vaixells, quan arribin a port, es puguin endollar a la xarxa elèctrica i evitar així les emissions que produeixen quan estan atracats, que de mitjana arriben a un 14% del total que emeten”, afirma Cobos, que hi afegeix: “Com a grans consumidors d’energia, també hem de procurar ser-ne generadors, i aquest és l’objectiu del pilot que fem al moll de Pescadors.”
La 37a edició de la Copa Amèrica de vela, que se celebrarà l’agost de l’any vinent a Barcelona, ha ajudat a accelerar els reptes que el Port de Barcelona tenia sobre la taula, entre els quals també el desplegament d’una xarxa 5G a les instal·lacions portuàries. “A hores d’ara tenim 19 projectes en marxa amb una inversió global de 180 milions d’euros que s’estan desenvolupant molt ràpid”, assegura.
Molts ports es fixen en la trajectòria d’innovació i eficiència del Port de Barcelona, però aquest també està atent a allò que fan les infraestructures més destacades del món. “Som un port capdavanter i a la vegada som afortunats de poder formar part de fòrums com ara l’IAPH, l’associació internacional de ports, i l’ESPO, l’associació europea de ports, perquè ens fa estar al dia de tot el que es fa”, diu Cobos. A més, formar part de l’aliança Smart Ports, juntament amb les instal·lacions de Los Angeles, Anvers-Bruges, Göteborg, Hamburg, Montreal, Rotterdam i Busan, situa el Port de Barcelona en una tribuna preferent.
No hi ha un port que lideri la resta però sí que les diferents especialitzacions orienten la resta de companys de viatge. Segons la directora d’innovació i estratègia del Port de Barcelona, el port de Los Angeles és referent en electrificació; el de Rotterdam, en economia circular; Anvers-Bruges, en drons aquàtics i aeris; Busan, en logística; Hamburg, en la relació port-ciutat; Montreal, en intel·ligència artificial, i Göteborg, en sostenibilitat de vaixells i medi ambient.
Any d’inflexió.
Emparada per aquesta estratègia, neix la Catalan Network for Blue Innovation (BlueNetCat), la xarxa d’R+D+I marítima de Catalunya, un ecosistema interdisciplinari i multidisciplinari de transferència i innovació en totes les àrees de l’economia blava. La Xarxa Marítima la formen 591 membres, entre personal investigador, personal en formació i tècnics de recerca, que pertanyen a 64 grups de recerca de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca en Tecnologies Alimentàries (IRTA).
Liderada per Lourdes Reig, la xarxa va celebrar a finals de novembre, a Barcelona, el Maritime Hub 2023, el congrés català de referència en economia blava i innovació, impulsat pel govern català i amb la col·laboració de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, territori convidat a l’esdeveniment. Més de 150 experts van exposar i debatre tendències, reptes i oportunitats del sector, enfocats en tres eixos: el capital natural blau, les solucions basades en la natura i la governança i les estratègies marines i del litoral.
“Necessitem l’alineació de tots els agents en els reptes marítims que presentem per fer-los tangibles”, reclama Pablo Bou, gerent de desenvolupament de negoci de BlueNetCat. Puntualitza que, a més, la xarxa és l’única entitat de l’àmbit de l’economia blava que integra la part social en els seus projectes i, per tant, “les solucions ofertes han de ser acceptades per la societat per poder-se implementar”. L’àmbit marí atreu cada vegada més interès: “Hi ha moltes ganes de fer coses en tres àmbits emergents, com són l’eòlica marina, la dessalinització i la bioeconomia i biotecnologia blava. I això és bo perquè aporta molt valor afegit al país.”
Anna Majó, directora de serveis estratègics i innovació a Barcelona Activa, reivindica un espai per al govern de la ciutat en el desenvolupament de l’economia marina. “La ciutat també té coses a dir, tot i que com a Ajuntament no tinguem capacitat de regular i autogestionar el mar”, afirma Majó.
L’estratègia BCN Blue Deal del consistori barceloní neix l’octubre del 2021 amb la intenció d’impulsar el sector de l’economia blava i de fer la ciutat més resilient al canvi climàtic. L’estratègia està formada per vuit eixos que agrupen des del projecte de transformació del Port Olímpic en un espai que afavoreixi la innovació fins al suport a fons d’inversió dirigits a aquest àmbit, passant per la divulgació, la governança, la formació i l’ocupació. “D’aquest sector se n’ha de parlar”, rebla Majó.
La ciberseguretat també és objectiu prioritari
La ciberseguretat forma part també dels reptes als quals han de fer front els ports, actors principals de l’economia blava. Aquest fet es va reflectir durant l’esdeveniment Tomorrow.Blue Economy, celebrat durant l’SCEWC del novembre passat. En aquesta tribuna blava, hi van participar, entre d’altres, i a iniciativa del Port de Barcelona, representants de l’aliança Smart Ports. Oscar van Veen, director d’innovacions digitals del Port de Rotterdam, ponent d’una de les taules rodones que va versar sobre l’aplicació de les noves tecnologies en entorns portuaris, va presentar el projecte pilot que s’està realitzant al port de Rotterdam, basat en comunicacions a través d’un sistema de distribució de claus quàntiques. “Aquest sistema ha d’assegurar que la comunicació entre els vaixells i el port sigui extremadament segura, i la quàntica creiem que ens ho pot aportar”, afirma Van Veen. En aquesta mateixa línia, el Port de Barcelona, emmirallant-se en el de Los Angeles, ha posat en marxa, a través de la Fundació BCN Port Innovation, “un projecte per a la seguretat de les comunicacions, que implica tota la comunitat portuària i que té com a objectiu generar protocols conjunts per protegir l’ecosistema d’atacs externs”, explica Emma Cobos.
Rumb cap a la gestió sostenible
La innovació en l’àmbit de l’economia blava s’orienta a fer més eficients els processos i recuperar l’ecosistema marí
-
Larva de perca europea amb microplàstics dins del seu estòmag. L’ECONÒMIC. -
Jove 'aluterus scriptus' nedant en un mar de microplàstics. L’ECONÒMIC. -
Imatge d'una gota d'aigua del Canal de la Màniga amb un krill de 5mm de longitud, al costat d'un decàpode i una larva d'estrella de mar taronja. A la dreta, dos microplàstics de mida similar, que sovint confonen amb menjar. L’ECONÒMIC.
L’informe anual The EU blue economy report (EUBER), de la Comissió Europea, identifica sis sectors emergents dins de l’economia blava: energia oceànica; bioeconomia blava i biotecnologia; dessalinització; minerals marins; defensa marítima, i cables submarins. Tot i que no es disposen dades precises que es puguin comparar internacionalment, l’estudi L’economia blava a Catalunya 2017-2019, elaborat pel Creda UPC-IRTA, inclou la dessalinització i també les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els nàutics i la pesca marítima recreativa com a sectors emergents als país. A més, considera que tenen un gran potencial de desenvolupament al país les energies renovables, la bioeconomia blava i biotecnologia, la recerca i la robòtica submarina. Entre els subsectors que més destaquen en l’àmbit europeu hi ha el del cultiu de microalgues i macroalgues; el primer, incipient a Catalunya, mentre que el segon és un camp encara per explorar.
Tot i que encara es troben en estadi emergent, Catalunya disposa d’exemples molt il·lustratius de com n’és, d’atractiva, l’economia blava. Ocean Ecoestructures, una jove empresa fundada a Barcelona el 2020, n’és un exemple. La start-up converteix les infraestructures marines en l’hàbitat de diferents espècies, aprofitant la resiliència que tenen els oceans per regenerar biodiversitat i sense interferir en la seva operativa. La seva tecnologia d’última generació, anomenada Bio Boosting System, reverteix l’impacte negatiu que tenen els bastiments marins a través de la incorporació d’unes estructures de bioregeneració que actuen com a microesculls a partir de substrat natural per mimetitzar ecosistemes reals, fomentant la diversitat de la flora i la fauna. La companyia ha fet les seves primeres instal·lacions als ports de Barcelona, Tarragona i Palma a les marines de Puerto Banús (Marbella), Port Adrià (Calvià) i Palamós. “Això representa un abans i un després que ara volem aplicar a altres estructures, com ara els parcs eòlics situats en alta mar”, anuncia Ignasi Ferrer, fundador i CEO de l’empresa.
Microo Technologies, creada l’octubre del 2022 per Miguel Vidarte, estudiant d’últim curs de biotecnologia, vol eliminar els plàstics al mar. Fa un parell d’anys va detectar dos enzims d’un bacteri amb capacitat de degradar el plàstic. Conjuntament amb l’empresa holandesa Aminoverse, especialitzada en enginyeria d’enzims, i el Hans-Knöll Institut d’Alemanya, Microo Technologies té prevista la fabricació industrial d’aquests enzims que introduirà al mercat el 2025 a través de detergents i de fabricants de rentadores, amb els quals ja ha fet proves pilot. “Des que em vaig assabentar que més d’un terç de tots els microplàstics que hi ha al mar prové del procés del rentat de la roba, feta en més d’un 60% de plàstic, vaig veure que aquest seria el primer pas: afegir els enzims als detergents per degradar els microplàstics abans que l’aigua surti de la rentadora”, explica Vidarte.
Tanmateix, l’objectiu final d’aquest biòleg és “terraformar la Terra perquè torni a ser allò que volem a través de la biotecnologia, utilitzant éssers vius com aquests enzims. Podem regenerar l’ecosistema marí afegint-hi prou enzims, modificant genèticament bacteris o microalgues o fins i tot peixos.”
Al BlueTechPort, el hub d’innovació d’economia blava que té el Port de Barcelona al Pier01 de Tech Barcelona, s’hi ha instal·lat una companyia amb molta projecció. Es tracta de Navozyme, fundada a Singapur el 2018 per dos extripulants de vaixells mercants, i amb seu operativa a Barcelona des del 2019. L’empresa té com a objectiu la descarbonització del sector a través de solucions tecnològiques que promouen l’economia circular, incrementen la seguretat, la productivitat i la reputació del sector marítim industrial global.
Navozyme fa servir tecnologia deeptech (blockchain i IA) per digitalitzar les credencials requerides als tripulants (solució N-CAP), els documents per al procés de gestió d’escales i el despatx de vaixells (N-MAP), el control i la gestió administrativa dels residus generats durant la navegació (N-SWAP) i la provisió de combustible (N-BUNKER). “Navozyme fa un pas important cap a la digitalització del sector marítim, on els processos són pesats per l’abundant paperassa i els múltiples actors implicats”, explica Enrique Martín, director de producte de la firma.